dimecres, 26 de juliol de 2017

Exposició de l'Estació del Nord de València i l'arquitecte Demetri Ribes


L'Estació del Nord, construïda fa cent anys a València per la Companyia de Camins de Ferro del Nord, empresa on per cert treballava el meu besavi Luis Cebrián Gabaldón, acull una petita exposició sobre la construcció de l'edifici centenari i l'arquitecte Demetri Ribes.
L'edifici estil sezession ha estat escenari de les vides de molts valencians i llurs avantpassats directes. Ha acollit locomotores a vapor, ferrobusos, automotors, talgos... i un riu continu de gent que se'n va i que arriba. Aquesta estació del ferrocarril fou i és una porta terrestre, emblemàtica, de València. Una de les estacions més belles d'Europa. 
Trobareu a l'exposició, plànols, fotografies antigues, documentació, peces ceràmiques decoratives, taulells i fragments de trencadís. L'edifici es constituí en un mostrari permanent de les belles arts industrials valencianes de començaments del segle XX.
Una exposició recomanada per Art i Patrimoni.



Demetri Ribes, arquitecte

dimarts, 25 de juliol de 2017

Chimeneas singulares valencianas

Onda

Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.

València
ISBN 978-84-944837-8-3

diumenge, 23 de juliol de 2017

Per Xàtiva no ens trobaran, no: l'estrany cas de la ciutat desapareguda


Quan l'any 2014 es va publicar el llibre de Beatriu Navarro Els Borja de Xàtiva records i monuments, en arribar l'obra a l'OPAC de la xarxa de biblioteques valencianes em va estranyar l'error de catalogació que suprimia "de Xàtiva" del títol de l'obra:


 

Un error de catalogació en el títol d'un llibre sempre és possible. Però arribem a la catalogació recent de Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI i trobem la mateixa desaparició de "a Xàtiva". Diuen en les novel·les policíaques que les casualitats no existeixen. 
La qüestió és que si algú fa recerques de títol en l'OPAC pel mot Xàtiva, mai no trobarà aquestes dues obres.


 


Per acabar-ho d'adobar trobe que la fitxa d'un altre llibre, el del pintor Miquel Esteve, va acompanyada de la coberta d'una altra obra que res no té a veure. 

 

24/07/2017
Me comunica la biblioteca municipal, amb la diligència que la caracteritza, que han corregit els títols de les obres en les fitxes catalogràfiques i que l'error de la fotografia de la coberta no depèn d'ells. 

divendres, 21 de juliol de 2017

Les gàrgoles d'Aiòder



Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció. 

Torre dels dominics. Any 1808

Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.

A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.

Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:

- D’on ets?

- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació. 


dimecres, 19 de juliol de 2017

L'Ajuntament de Xàtiva ignora el seu cronista oficial

Diu avui el diari Levante que l'Ajuntament de Xàtiva ignora el seu cronista oficial:



És cert, tothom ho sap a la ciutat. I no és que el govern municipal en comandita l'ignore o el ningunege, sinó que directament el boicoteja des que el tripartit va entrar a governar Xàtiva fa més de dos anys.
Conscient d'aquesta canallada, li vaig recomanar al doctor Antoni López d'Ulleye que incloguera el cronista en la programació de les IX Jornades d'Art i Història que se celebraran a Xàtiva els propers dies 2, 3 i 4 d'agost de 2017. En aquest esdeveniment anual independent trobareu enguany el cronista en una ponència i guiant dues excursions per la ciutat.

El cronista explicant la jueria durant les IV Jornades d'Art i Història (2012)

Parle amb coneixement de causa perquè a mi també em boicotegen. Ja l'anterior alcalde em va incloure en la seua llista negra. Vaig haver d'assabentar-me temps després per un treballador de la corporació.
L'alcalde actual, mal assessorat pel seu "historiaor de capçalera", també es dedica a "ignorar" els historiadors locals que aquell considera competència i/o no som del seu grat. Tot plegat és molt patètic.
Llisc al diari que Ventura està dolido. Jo, en canvi, no sent cap dolor. Em sent lliure de poder manifestar que no estime qui no m'estima, i menys encara, qui no aprecia la meua obra... la qual per cert, de fa molts anys, posa en serioses dificultats les obretes d'alguns.

diumenge, 16 de juliol de 2017

La fira de Xàtiva


Ja disponible en Academia.edu una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La fira de Xàtiva. Del 15 al 20 d'agost.

La feria de Xátiva


Ja disponible en Academia.edu, en castellà, una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La feria de Xátiva. Del 15 al 20 de agosto.