dissabte, 19 d’agost de 2017

La fira de les vanitats, la fira de l'arlequí. Xàtiva 2017

L'arlequí fent malabars

arlequí

1. Bufó barreja d’ignorància, astúcia i malícia que pertany a la categoria dels infrapallassos. 2. Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors diversos. 3. El qui canvia fàcilment de pensament.  
En la farsa en ocasions se’l pot trobar acompanyat d’un chambelán.


divendres, 11 d’agost de 2017

Tres taules d'un mateix retaule


El Museu de Belles Arts de Xàtiva conserva tres taules de la segona meitat del segle XVI i d'autor desconegut que sens dubte són de la mateixa mà i van pertànyer a un mateix retaule desballestat. Tanmateix, en el museu, la taula principal de la Puríssima es troba en una sala i les dues de sant Josep i sant Antoni Abat (que formarien part de la polsera) s'exposen en un altra, sense posar-les en relació.
Al llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història ja posàrem en relació d'autoria la taula de la Puríssima amb el retaule d'Ànimes de 1572 que conserva el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Museu de BBAA de Castelló, 1572



  Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI



dijous, 10 d’agost de 2017

X Visita guiada al campanar de Moixent


Per desena vegada podreu pujar en agost al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Moixent, un edifici que malgrat no tenir més que un segle representa un cas arquitectònic particular entre les esglésies parroquials de la comarca de la Costera: neogòtic, neobizantí, neoromànic... 
Les visites guiades seran a càrrec del president de l'Associació local de campaners, Felip Sanchis, i tindran lloc durant la setmana de festes patronals: 21 al 25 d'agost de 2017, de dilluns a divendres, de 17:30 a 18:30 hores. Una ocasió única de gaudir d'unes vistes privilegiades de la comarca.

Visita recomanada per ART I PATRIMONI.

Més informació en:



Campanar de Moixent

dimarts, 8 d’agost de 2017

Un retaule valencià de Mateu Llopis, pintor cordovès del segle XVI naturalitzat a Mallorca

Mateu Llopis. Retaule dels Sants Joans. Seu de Xàtiva

Mateo López fou un pintor cordovès que molt jove es traslladaria a València, segons que se suposa, a acabar de formar-se en l'obrador de Vicent Macip i Joan de Joanes. A partir de l'any 1546 el trobem domiciliat a Mallorca on va establir un obrador. Morí en 1591. En la documentació balear el trobem com Mateu Llopis i en ocasions con Mateu Lopes. Tingué un fill mallorquí, també pintor i d'idèntic nom (Mateu Llopis) que va col·laborar en el taller patern; però el pare va sobreviure al fill. 


Mateu Llopis. Detall de Sant Joan Baptista, de clara influència joanesca

Mateu Llopis és pràcticament un desconegut en la historiografia pictòrica valenciana. En aquesta publicació recent, Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI, li hem atribuït el retaule dels Sants Joans de la Seu de Xàtiva, la primera obra valenciana  i per tant prebaleàrica coneguda del pintor. Es tracta d'un retaule que hem datat entre 1540 i 1544, influenciat per Vicent Macip i el seu fill Joanes, i on ja trobem el trets estilístics fonamentals que caracteritzaran la producció balear immediatament posterior del pintor.


Mateu Llopis. Detall de la Gitadeta en la taula de la Dormició de Maria

Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI

dimecres, 26 de juliol de 2017

Exposició de l'Estació del Nord de València i l'arquitecte Demetri Ribes


L'Estació del Nord, construïda fa cent anys a València per la Companyia de Camins de Ferro del Nord, empresa on per cert treballava el meu besavi Luis Cebrián Gabaldón, acull una petita exposició sobre la construcció de l'edifici centenari i l'arquitecte Demetri Ribes.
L'edifici estil sezession ha estat escenari de les vides de molts valencians i llurs avantpassats directes. Ha acollit locomotores a vapor, ferrobusos, automotors, talgos... i un riu continu de gent que se'n va i que arriba. Aquesta estació del ferrocarril fou i és una porta terrestre, emblemàtica, de València. Una de les estacions més belles d'Europa. 
Trobareu a l'exposició, plànols, fotografies antigues, documentació, peces ceràmiques decoratives, taulells i fragments de trencadís. L'edifici es constituí en un mostrari permanent de les belles arts industrials valencianes de començaments del segle XX.
Una exposició recomanada per Art i Patrimoni.



Demetri Ribes, arquitecte

dimarts, 25 de juliol de 2017

Chimeneas singulares valencianas

Onda

Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.

València
ISBN 978-84-944837-8-3

divendres, 21 de juliol de 2017

Les gàrgoles d'Aiòder



Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció. 

Torre dels dominics. Any 1808

Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.

A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.

Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:

- D’on ets?

- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació.