dijous, 31 de desembre de 2015

La resurrecció d’un fumeral




Darrer dia de l’any 2015. Xàtiva, 5 de la vesprada.

Agafe el cotxe i en arribar dalt del pont del Raval en direcció a la circumval·lació, tot just en el canvi de rasant, albire les ruïnes de la Paperera de Sant Jordi i els seus tres fumerals industrials de rajola.

De sobte me n’adone que el fumeral de ponent està en funcionament. No pot ser! Ix fum blanc per la boca de la llanterna. Com si es tractés de la campana del donjon del deshabitat Château des Carpathes de Jules Verne que tocava sola... Tindrà la fàbrica també els seus fantasmes?

Sí, aquesta vesprada, funcionava el fumeral de ponent de la Paperera de Sant Jordi, que té una alçada de 45 metres. I no era un somni ni imaginacions meues. Sort que portava la màquina de retratar.

Any nou, vida nova. Un fum de felicitats. 

dijous, 17 de desembre de 2015

"Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina"


El MARQ (Museu arqueològic d'Alacant) ha publicat recentment el catàleg de l'exposició Cocentaina, arqueología y museo, la qual forma part del cicle expositiu Museos municipales en el MARQ.
Josep Maria Segura, director del museu d'Alcoi, hi publica un article sobre els "Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina" i ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar un exemplar d'aquest catàleg. Es tracta d'un article de lectura imprescindible dins d'aquest camp del patrimoni artístic que constitueix la taulelleria valenciana devocional. 
Una bona ocasió per a després de la seua lectura passejar pels carrers de Cocentaina i, ja posats, visitar el MARQ.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Un dibuix inèdit de Xàtiva de vers l'any 1800


Dins de les col·leccions Jacques Doucet, la Bibliothèque numèrique de l'INHA (Institut nationale d'histoire de l'art) de França, mostra aquest dibuix inèdit datat aproximadament en l'any 1800. El dibuix no es va arribar a publicar entre les il·lustracions del Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, d'A. de Laborde.
El publiquem ací a veure si algun xativí que tinga treball i possibles el demana i es difon per la ciutat.
255 f. montés sur cartes. Mine de plomb, plume, lavis, 48 x 60cm.

Voyage pittoresque et historique de l'Espagne: NUM PL C 42 (1) à NUM PLC 42 (4). NUM MS 463.

dijous, 10 de desembre de 2015

Publicació de la nova "Revista de Canals"


Els amics de Canals van a publicar aquests Nadals el número 1 de la nova "Revista de Canals" i m'han demanat que la presente. Així és que el proper dia 29 de desembre de 2015 a les 8 de la vesprada ens veurem al Centre Cultural de la vila i parlarem d'aquesta publicació de periodicitat anual que acaba de nàixer.
Hi publique a més un article sobre el retaule d'ànimes del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals.

dimecres, 9 de desembre de 2015

Un museu de Xàtiva per al segle XXI


L’any 1938, en plena Guerra d’Espanya, l’Ajuntament de Xàtiva va oferir al govern de la II República Espanyola l’edifici de l’hospital municipal per a que quan acabés el conflicte bèl·lic s’instal·lés un Museu Nacional amb tot el patrimoni artístic de la ciutat, entre el qual comptaven aleshores amb obres magnífiques confiscades a l’Església catòlica en 1936.
Però la II República es va enfonsar en 1939 i un nou estat molt diferent la va substituir. La idea de situar el Museu de Xàtiva en l’antic Hospital de Santa Maria restà en l’oblit, sobre tot, perquè l’edifici continuaria tenint la funció sanitària fins que no s’inaugurà l’Hospital Lluís Alcanyís en els anys 80, ja instaurada la monarquia.
Durant una llarga etapa el museu municipal s’allotjà en l’edifici de l’Almodí, ampliat posteriorment amb l’edifici veí del Banc d’Espanya. Més recentment s’ha desdoblat la ubicació traslladant les Belles Arts a la Casa de l’Ensenyança. El nou museu ha rebut diverses crítiques a la xarxa i la premsa durant el 2015. Certament, la Casa de l’Ensenyança té les seues limitacions arquitectòniques i museogràfiques, a més que el desdoblament ha comportat duplicar la despesa de manteniment perdent en aquest aspecte l’avantatge econòmic de l’edifici únic.
El monument xativí  ideal per allotjar el Museu de la Ciutat (Belles Arts + Arqueologia) era i és sens dubte l’antic hospital, un edifici magnífic a quatre carrers, ben il·luminat i amb un pati interior gran. Possiblement no es tracta d’una idea que siga digerible en aquesta legislatura, ni tampoc assimilable en les immediatament posteriors, però Xàtiva mereix un Museu de la Ciutat situat en un local a l’alçada de la seua Història. Pense que algun dia l’Hospital de Santa Maria allotjarà el Museu de la Ciutat, com s’hauria esdevingut en qualsevol ciutat històrica i monumental d’entre tantes que hem visitat.  


dissabte, 14 de novembre de 2015


         Article del periodista Agustí Garzó al diari Levante - El Mercantil Valenciano. 9 de novembre de 2015, pàg. 24.

dissabte, 8 d’agost de 2015

El deteriorament de la restauració del retaule major de l'església de Sant Feliu de Xàtiva



Els diaris d'agost s'han fet ressò a través del teclat del periodista Agustí Garzó del deteriorament del retaule de l'església de Sant Feliu de Xàtiva. Cal agrair a Garzó la seua sensibilitat per la conservació del patrimoni artístic xativí. A tall d'exemple, només cal recordar la gran quantitat d'articles sobre l'ermita del Puig que va publicar al llarg de molts anys.
El cas és que durant la romeria de Sant Feliu l'1 d'agost els feligresos es van adonar del deteriorament del retaule. S'ha especulat si estaria provocat per un colp de calor durant el passat mes de juliol. 
La realitat però és que el problema ve de més lluny i en la romeria de 2014 ja podrien haver-se adonat perfectament perquè el deteriorament ja afectava aleshores aquest conjunt pictòric de forma contundent. 
El 10 d'abril de 2014 vaig pujar a realitzar unes fotografies del retaule de Sant Feliu que m'interessaven perquè feia uns mesos havia recomanat a un col·leccionista l'adquisició d'una taula del Mestre de Xàtiva que la galeria Sotheby's havia tret a subhasta als Estats Units de Nord Amèrica. En adquirir la taula i repatriar-la me trobava aleshores estudiant aquella peça. Vaig poder comprovar llavors que diverses taules del retaule de Sant Feliu presentaven una mena de floridura blanca. Les fotografies que il·lustren aquest post són d'aquella data: abril de 2014.



Al meu parer, el procés de deteriorament afecta de moment sols a les reintegracions de les llacunes pictòriques, les quals es van realitzar segons els restauradors a base d'aquarel·la. El problema doncs, estaria provocat per aquestes aquarel·les de reintegració, el vernís protector i el grau alt d'humitat del clima xativí. Pense que no es tracta d'un problema d'altes temperatures (al Museu de Belles Arts de València saben de tot això) ni tampoc de l'edifici. El retaule porta ara fa cinc segles en aquell mur de l'església. El problema residiria en la tècnica de reintegració emprada i una reacció aquarel·la-vernís-humitat. No he trobat aquesta patologia en obres pictòriques restaurades (aproximadament) abans de l'any 2005.
Què fer amb aquestes taques blanques que van escampant-se pel retaule i que des de baix recorden tant les excrescències de salnitre que apareixen als murs humits de les cases velles de Xàtiva? S'ha parlat que cal un bastidor per tal de pujar a les zones superiors del retaule...
A mi no em preguntaran, però jo me n'aniria al Museu de la Seu de Xàtiva, on almenys dues taules ja estan començant a patir la mateixa patologia. Em referisc als Desposoris de Gaspar Requena i la taula de la Visitació de Maria a Isabel. En la Seu serà molt fàcil prendre unes mostres d'aquestes taques blanquinoses i després realitzar una anàlisi química.


 Un altre retaule la restauració del qual s'està deteriorant és el del Judici Final del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals; però es tracta d'una patologia distinta.

dimarts, 14 de juliol de 2015

La volta gòtica de l'ermita de Sant Josep de Xàtiva




L’ermita de Sant Josep és un temple d’estil neoclàssic construït pels gremis d’obrers de vila i fusters entre les darreries del segle XVIII i primeries del XIX. Prèviament van enderrocar una ermita anterior d’origen medieval dedicada a Santa Bàrbara. Tal i com pot veure’s al dibuix de l’holandès Wijngaerde realitzat en l’any 1563 l’ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva era un temple d’una nau amb capelles adossades i una coberta a dues aigües. En la teulada hi havia una espadanya. 
 
Ermita de Sta. Bàrbara. Wijngaerde 1563
L’orientació litúrgica d’aquesta ermita era l’habitual en l’Edat Mitja: la testera i el retaule major estaven situats a orient i els peus del temple amb la porta principal estaven situats a occident, per on mor el sol. La porta dels peus d’aquella ermita estaria situada no gaire lluny de l’actual porta lateral neoclàssica de l’ermitatge de Sant Josep.



De l’antic temple de Santa Bàrbara resta encara en peu una volta estelada d’estil tardo gòtic en la base del campanar. La clau central conté un relleu amb quatre octògons que emmarquen un cercle i en el centre resta un escaire. De les quatre claus satèl·lits en resten tres, amb escuts possiblement heràldics. El mateix s’esdevé a les mènsules raconeres que sostenen la volta, on també trobem un escut. Aquests elements de la volta serien policroms originalment i és molt possible que davall de tantes capes d’emblanquinar s'haja conservat la decoració i siga possible recuperar les armes heràldiques i identificar la família o el gremi que ostentava el patronatge de la capella. 



Al palau senyorial d’Oliva hi havia una volta de principis del segle XVI que s’assemblava molt a aquesta de Xàtiva i que fins i tot tenia decorada la plementeria, ornamentació que tampoc no descartaríem que pogués aparèixer també en aquesta arquitectura gòtica conservada en la base del campanar de l’ermita de Xàtiva. 

Volta del palau d'Oliva


Al segle XVI el pintor de Montesa Gaspar Requena va pintar el retaule major de l’ermita, dedicat a Santa Bàrbara i Sant Josep. D’aquell retaule renaixentista resten algunes taules repartides entre el Museu de la Seu i el Museu de belles Arts.
Hipòtesi bàsica del retaule de Gaspar Requena. Segle XVI

dimecres, 8 de juliol de 2015

diumenge, 5 de juliol de 2015

"Dues taules xativines de Nicolau Falcó"

St. Nicolau i St. Donís, segle XVI

Publiquem al Llibre d'Actes de les VI Jornades d'Art i Història celebrades a Xàtiva el 2014 una ponència sobre dues taules del pintor Nicolau Falcó relacionades amb Xàtiva (pàg. 135-166).
La més coneguda és la taula de Sant Nicolau i Sant Donís que es conserva al Museu de Belles Arts de la ciutat. Prové de l'ermita del Salvador al peu de la Costa del Castell, coneguda a partir de l'època barroca com "ermita de les Santes".
La segona taula, més antiga i menuda, es conserva actualment al Museu de la Seu de València però prové de l'ermita del Calvari Alt de Xàtiva. Al catàleg de la Llum de les Imatges de Xàtiva (2007) vam atribuir aquesta pintura a la primera ètapa de la producció de Nicolau Falcó.

Lamentació procedent del Calvari Alt


"Taulelleria històrica als carrers de Xàtiva"



Divina Pastora del carrer dels Caputxins

Durant les VI Jornades d’Art i Història a Xàtiva de 2014 vam realitzar una visita guiada a diverses obres ceràmiques dels segles XVIII i XIX que encara es conserven als carrers de la ciutat. Seguint les directrius de considerar les visites guiades de les Jornades d’Art i Història com a veritables ponències “a peu d’obra” vam redactar un article que es publicarà a primers d'agost al Llibre d’Actes (pàgs. 193-209). Recollim les obres que vam recórrer durant la visita i algunes que per falta de temps o per distància no vam poder visitar. A més, actualitzem diversos aspectes del llibre que publicàrem en 2008 amb Beatriu Navarro, Pintura ceràmica a Xàtiva..., especialment pel que fa a noves dades i atribucions d’obres a pintors. A més, incloem fotografies de quatre plafons devocionals inèdits que es troben en l’interior de cases de Xàtiva, obra dels pintors Francesc Dasí, Miquel Mollà i Joan Ortiz.

Sta. Anna, segle XIX

divendres, 3 de juliol de 2015

Publicació del llibre d'actes de les VI Jornades d'Art i Història a Xàtiva



Els propers dies 3, 4 i 5 d’agost de 2015 celebrarem les VII Jornades d’Art i Història a Xàtiva:

 http://jornadesxativa.blogspot.com.es



Com tots els anys, a primers d’agost, l’editorial Ulleye del doctor Antoni López publicarà el llibre d’actes de les Jornades anteriors, les sisenes:



VI Jornades d’Art i Història 2014

Notes i pinzellades al voltant de Xàtiva



El llibre de 219 pàgines i multitud d’il·lustracions a blanc i negre recull aquestes ponències i visites guiades:


-          “La indústria del licor a Xàtiva”. Josep Sanchis.
-          “Mosaicos Nolla, historia de una fábrica de arte suntuario y popular a través de su Alquería-Palauet”. Albert Ferrer i Daniel Benito.
-          “Renaixement en algeps des de Santa Maria Magdalena de Montsant –Xàtiva-. Desig i realitat d’un ornat alla romana de baixa gama”. Josep. A. Gisbert.
-          “Dues taules xativines de Nicolau Falcó”. Josep Lluís Cebrián.
-          Música i músics de San Phelipe, antes Xàtiva”. Josep Manel Garcia.
-          “Taulelleria històrica als carrers de Xàtiva”. Josep Lluís Cebrián.
-          “Visita cultural a l’església de la Nativitat de la Font de la Figuera”. Albert Ferrer.


ISBN 978-84-942340-6-4


El llibre d’actes de les VI Jornades d’Art i Història a Xàtiva es podrà trobar com és habitual a la Llibreria la Costera de Xàtiva i al web de l’editorial Xàtiva-llibres.