dilluns, 6 d’abril de 2015

El nou museu de Santa Clara de Gandia



La setmana passada vaig visitar la nova sala de Santa Clara dels museus municipals de Gandia. Les obres de les monges clarisses d'aquella ciutat manifesten el poder econòmic i el gust artístic dels Borja, fundadors i patrons del convent. No es tracta del típic museu local ple d'andròmines, sinó d'un petit museu amb obres de primer ordre i un muntatge museogràfic digne: Vicent Macip, Joan de Joanes, Paolo de San Leocadio, Nicolau Falcó, Josep de Ribera... tot dosificat amb diverses escultures i peces d'orfebreria.


El tresor artístic de les clarisses de Gandia ha estat posat a la fi a disposició dels gandiencs i del públic que sap apreciar l'Art. Si cap, el conjunt és més interessant encara perquè romania ocult en la clausura, fora de l'abast de la majoria dels historiadors de l'Art. Modernament, Ximo Company va esmentar algunes obres i especialment en coneixíem moltes per un parell de llibres publicats per Vicent Pellicer. L'Art de Gandia està d'enhorabona.
Mentre els de la Safor ja tenen visitable aquest llegat artístic valuós que les clarisses han conservat segle a segle, els xativins tenim l'enorme problema del convent de Xàtiva. I no vull parlar ara de l'edifici, sinó de les obres artístiques del convent de Santa Clara de Xàtiva que es troben emmagatzemades al convent de Canals.
La visita al museu de Gandia m'ha fet reflexionar novament sobre les obres de les clarisses de Xàtiva, sobre el seu retorn desitjable a la nostra ciutat (més si tenim en compte que està declarat BIC) i sobre la necessitat de tenir també un Museu de Santa Clara a Xàtiva que podria ocupar el refetor i el dormitori convenientment restaurats. 
Aleshores, això, només serà possible amb regidors de la cosa pública amb trellat i una mica de lletra, no cal gaire, però sí una mica.