L’ermita de Sant Josep és un temple d’estil neoclàssic
construït pels gremis d’obrers de vila i fusters entre les darreries del segle
XVIII i primeries del XIX. Prèviament van enderrocar una ermita anterior d’origen
medieval dedicada a Santa Bàrbara. Tal i com pot veure’s al dibuix de l’holandès
Wijngaerde realitzat en l’any 1563 l’ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva era un
temple d’una nau amb capelles adossades i una coberta a dues aigües. En la
teulada hi havia una espadanya.
 | |
| Ermita de Sta. Bàrbara. Wijngaerde 1563 |
L’orientació litúrgica d’aquesta ermita era l’habitual
en l’Edat Mitja: la testera i el retaule major estaven situats a orient i els
peus del temple amb la porta principal estaven situats a occident, per on mor
el sol. La porta dels peus d’aquella ermita estaria situada no gaire lluny de l’actual
porta lateral neoclàssica de l’ermitatge de Sant Josep.
De l’antic temple de Santa Bàrbara resta encara en peu una
volta estelada d’estil tardo gòtic en la base del campanar. La clau central
conté un relleu amb quatre octògons que emmarquen un cercle i en el centre
resta un escaire. De les quatre claus satèl·lits en resten tres, amb escuts
possiblement heràldics. El mateix s’esdevé a les mènsules raconeres que
sostenen la volta, on també trobem un escut. Aquests elements de la volta
serien policroms originalment i és molt possible que davall de tantes capes d’emblanquinar
s'haja conservat la decoració i siga possible recuperar les armes
heràldiques i identificar la família o el gremi que ostentava el patronatge de
la capella.
Al palau senyorial d’Oliva hi havia una volta de principis
del segle XVI que s’assemblava molt a aquesta de Xàtiva i que fins i tot tenia
decorada la plementeria, ornamentació que tampoc no descartaríem que pogués
aparèixer també en aquesta arquitectura gòtica conservada en la base del
campanar de l’ermita de Xàtiva.
 | |
| Volta del palau d'Oliva |
Al segle XVI el pintor de Montesa Gaspar Requena va pintar
el retaule major de l’ermita, dedicat a Santa Bàrbara i Sant Josep. D’aquell
retaule renaixentista resten algunes taules repartides entre el
Museu de la Seu i el Museu de belles Arts.
 | |
| Hipòtesi bàsica del retaule de Gaspar Requena. Segle XVI |
