dissabte, 8 d’agost del 2015

El deteriorament de la restauració del retaule major de l'església de Sant Feliu de Xàtiva



Els diaris d'agost s'han fet ressò a través del teclat del periodista Agustí Garzó del deteriorament del retaule de l'església de Sant Feliu de Xàtiva. Cal agrair a Garzó la seua sensibilitat per la conservació del patrimoni artístic xativí. A tall d'exemple, només cal recordar la gran quantitat d'articles sobre l'ermita del Puig que va publicar al llarg de molts anys.
El cas és que durant la romeria de Sant Feliu l'1 d'agost els feligresos es van adonar del deteriorament del retaule. S'ha especulat si estaria provocat per un colp de calor durant el passat mes de juliol. 
La realitat però és que el problema ve de més lluny i en la romeria de 2014 ja podrien haver-se adonat perfectament perquè el deteriorament ja afectava aleshores aquest conjunt pictòric de forma contundent. 
El 10 d'abril de 2014 vaig pujar a realitzar unes fotografies del retaule de Sant Feliu que m'interessaven perquè feia uns mesos havia recomanat a un col·leccionista l'adquisició d'una taula del Mestre de Xàtiva que la galeria Sotheby's havia tret a subhasta als Estats Units de Nord Amèrica. En adquirir la taula i repatriar-la me trobava aleshores estudiant aquella peça. Vaig poder comprovar llavors que diverses taules del retaule de Sant Feliu presentaven una mena de floridura blanca. Les fotografies que il·lustren aquest post són d'aquella data: abril de 2014.



Al meu parer, el procés de deteriorament afecta de moment sols a les reintegracions de les llacunes pictòriques, les quals es van realitzar segons els restauradors a base d'aquarel·la. El problema doncs, estaria provocat per aquestes aquarel·les de reintegració, el vernís protector i el grau alt d'humitat del clima xativí. Pense que no es tracta d'un problema d'altes temperatures (al Museu de Belles Arts de València saben de tot això) ni tampoc de l'edifici. El retaule porta ara fa cinc segles en aquell mur de l'església. El problema residiria en la tècnica de reintegració emprada i una reacció aquarel·la-vernís-humitat. No he trobat aquesta patologia en obres pictòriques restaurades (aproximadament) abans de l'any 2005.
Què fer amb aquestes taques blanques que van escampant-se pel retaule i que des de baix recorden tant les excrescències de salnitre que apareixen als murs humits de les cases velles de Xàtiva? S'ha parlat que cal un bastidor per tal de pujar a les zones superiors del retaule...
A mi no em preguntaran, però jo me n'aniria al Museu de la Seu de Xàtiva, on almenys dues taules ja estan començant a patir la mateixa patologia. Em referisc als Desposoris de Gaspar Requena i la taula de la Visitació de Maria a Isabel. En la Seu serà molt fàcil prendre unes mostres d'aquestes taques blanquinoses i després realitzar una anàlisi química.


 Un altre retaule la restauració del qual s'està deteriorant és el del Judici Final del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals; però es tracta d'una patologia distinta.