dijous, 31 de desembre de 2015

La resurrecció d’un fumeral




Darrer dia de l’any 2015. Xàtiva, 5 de la vesprada.

Agafe el cotxe i en arribar dalt del pont del Raval en direcció a la circumval·lació, tot just en el canvi de rasant, albire les ruïnes de la Paperera de Sant Jordi i els seus tres fumerals industrials de rajola.

De sobte me n’adone que el fumeral de ponent està en funcionament. No pot ser! Ix fum blanc per la boca de la llanterna. Com si es tractés de la campana del donjon del deshabitat Château des Carpathes de Jules Verne que tocava sola... Tindrà la fàbrica també els seus fantasmes?

Sí, aquesta vesprada, funcionava el fumeral de ponent de la Paperera de Sant Jordi, que té una alçada de 45 metres. I no era un somni ni imaginacions meues. Sort que portava la màquina de retratar.

Any nou, vida nova. Un fum de felicitats.