dimecres, 9 de desembre de 2015

Un museu de Xàtiva per al segle XXI


L’any 1938, en plena Guerra d’Espanya, l’Ajuntament de Xàtiva va oferir al govern de la II República Espanyola l’edifici de l’hospital municipal per a que quan acabés el conflicte bèl·lic s’instal·lés un Museu Nacional amb tot el patrimoni artístic de la ciutat, entre el qual comptaven aleshores amb obres magnífiques confiscades a l’Església catòlica en 1936.
Però la II República es va enfonsar en 1939 i un nou estat molt diferent la va substituir. La idea de situar el Museu de Xàtiva en l’antic Hospital de Santa Maria restà en l’oblit, sobre tot, perquè l’edifici continuaria tenint la funció sanitària fins que no s’inaugurà l’Hospital Lluís Alcanyís en els anys 80, ja instaurada la monarquia.
Durant una llarga etapa el museu municipal s’allotjà en l’edifici de l’Almodí, ampliat posteriorment amb l’edifici veí del Banc d’Espanya. Més recentment s’ha desdoblat la ubicació traslladant les Belles Arts a la Casa de l’Ensenyança. El nou museu ha rebut diverses crítiques a la xarxa i la premsa durant el 2015. Certament, la Casa de l’Ensenyança té les seues limitacions arquitectòniques i museogràfiques, a més que el desdoblament ha comportat duplicar la despesa de manteniment perdent en aquest aspecte l’avantatge econòmic de l’edifici únic.
El monument xativí  ideal per allotjar el Museu de la Ciutat (Belles Arts + Arqueologia) era i és sens dubte l’antic hospital, un edifici magnífic a quatre carrers, ben il·luminat i amb un pati interior gran. Possiblement no es tracta d’una idea que siga digerible en aquesta legislatura, ni tampoc assimilable en les immediatament posteriors, però Xàtiva mereix un Museu de la Ciutat situat en un local a l’alçada de la seua Història. Pense que algun dia l’Hospital de Santa Maria allotjarà el Museu de la Ciutat, com s’hauria esdevingut en qualsevol ciutat històrica i monumental d’entre tantes que hem visitat.