L’any 1938, en plena Guerra d’Espanya, l’Ajuntament de
Xàtiva va oferir al govern de la II República Espanyola l’edifici de l’hospital
municipal per a que quan acabés el conflicte bèl·lic s’instal·lés un Museu
Nacional amb tot el patrimoni artístic de la ciutat, entre el qual comptaven
aleshores amb obres magnífiques confiscades a l’Església catòlica en 1936.
Però la II República es va enfonsar en 1939 i un nou estat
molt diferent la va substituir. La idea de situar el Museu de Xàtiva en l’antic
Hospital de Santa Maria restà en l’oblit, sobre tot, perquè l’edifici
continuaria tenint la funció sanitària fins que no s’inaugurà l’Hospital Lluís
Alcanyís en els anys 80, ja instaurada la monarquia.
Durant una llarga etapa el museu municipal s’allotjà en l’edifici
de l’Almodí, ampliat posteriorment amb l’edifici veí del Banc d’Espanya. Més
recentment s’ha desdoblat la ubicació traslladant les Belles Arts a la Casa
de l’Ensenyança. El nou museu ha rebut diverses crítiques a la xarxa i la
premsa durant el 2015. Certament, la Casa de l’Ensenyança té les seues
limitacions arquitectòniques i museogràfiques, a més que el desdoblament ha comportat
duplicar la despesa de manteniment perdent en aquest aspecte l’avantatge econòmic
de l’edifici únic.
El monument xativí ideal per allotjar el Museu de la Ciutat (Belles
Arts + Arqueologia) era i és sens dubte l’antic hospital, un edifici magnífic a
quatre carrers, ben il·luminat i amb un pati interior gran. Possiblement no es
tracta d’una idea que siga digerible en aquesta legislatura, ni tampoc assimilable
en les immediatament posteriors, però Xàtiva mereix un Museu de la Ciutat
situat en un local a l’alçada de la seua Història. Pense que algun dia l’Hospital
de Santa Maria allotjarà el Museu de la Ciutat, com s’hauria esdevingut en qualsevol
ciutat històrica i monumental d’entre tantes que hem visitat.
