diumenge, 22 de maig de 2016

Diumenge de portes obertes. València 2016

Portes obertes al convent dels dominics de València i visita a l'església de Sant Felip Neri a saludar els Reis d'Orient de Miquel Esteve.

Elm sobre la fossa de la virreina Mencia de Mendoza

Claustre gòtic de St. Domènec

Miquel Esteve, Reis d'Orient
 

dijous, 19 de maig de 2016

La Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva, una obra del pintor Miquel Esteve

Levante - EMV, 18-5-2016


 Portal Fosc de Xàtiva

El convent de dominiques del Portal Fosc de Xàtiva és conegut en el món de la Història de l’Art per custodiar en la clausura el cèlebre tríptic de Santa Anna pintat per Joan de Joanes. La tradició relaciona aquest retaulet amb el duc de Calàbria i la seua filla Jerònima d’Aragó, la qual va ingressar com a monja al segle XVI. La importància del retaule portàtil de Joanes ha eclipsat altres obres artístiques que conserven les dominiques xativines. Sense anar més lluny, trobem la taula titular, la Mare de Déu de la Consolació que presideix l’església, oberta al públic totes les vesprades. Aquesta obra renaixentista relegada, considerada fins avui d’autoria “anònima”, l’atribuesc ací, per primera vegada, al pintor xativí Miquel Esteve. Ens trobem, per tant, davant l’única obra del pintor que conserva la ciutat on va nàixer. És un dels artistes més importants del Renaixement valencià en el primer terç del segle XVI, hereu de l’estil leonardesc dels Ferrandos, dos pintors de la Manxa (Fernando de l’Almedina i Fernando Llanos) que van realitzar associats les portes del retaule major de la Seu de València entre els anys 1507 i 1510. Es pensa que Esteve va col·laborar amb els Ferrandos en aquesta obra de gran qualitat realitzada per a la catedral, molt deutora de la pintura de Leonardo da Vinci. En aquest sentit, Miquel Esteve fou continuador de l’estil leonardesc en la pintura renaixentista valenciana, fins i tot després que els Ferrando marxaren del regne.

En 1518 els jurats de la Ciutat de València van encomanar a Esteve les pintures al fresc de la volta de la capella que tenien en la desapareguda Casa de la Ciutat, situada en l’actual jardí de tarongers vora el palau de la Generalitat. Algunes d’aquestes pintures s’han conservat als museus municipals de la capital valenciana. El Museu de Belles Arts de València té exposades de forma permanent algunes obres del pintor: el retaule de Sant Vicent Ferrer (procedent de Museros), una Sagrada Família, un Sant Agustí i un Sant Miquel Arcángel (procedent de Montesa), a banda d’altres obres més conservades en el depòsit. També és obra seua el conegut retaule de Sant Antoni Abat de Llucena.


Mare de Déu de la Consolació. Xàtiva



La Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva és una pintura de Miquel Esteve que es pot datar al voltant de 1520, l’any en el qual es va establir la comunitat de dominiques procedent de Barcelona. Sembla que aquesta taula va substituir una més antiga, possiblement del segle XIV, que hi havia a la capella elevada situada sobre el Portal Fosc. En arribar les monges fundadores i conservar l’advocació del portal com titular del nou convent immediat, potser el deteriorament de la taula vella va aconsellar encarregar a Esteve una obra nova. L’encàrrec al pintor podria haver estat una iniciativa de les monges o fins i tot dels jurats de Xàtiva, ja que la capella del portal era de patronat municipal. El cas és que l’artista xativí es veuria obligat a inspirar-se en l’anterior imatge pictòrica de la Mare de Déu de la Consolació, i d’aquí, l’aspecte arcaic, una mica com d’icona, en què han reparat els pocs historiadors que s’han detingut en la pintura. Esteve va morir uns anys després, en 1527; fet que recull d’alguna manera la llegenda i els goigs de la imatge, malgrat que aquests texts literaris situen la mort de l’autor en un moment immediatament posterior a la conclusió de l’obra. 
 
Calvari. Museu de Belles Arts de València


Tinc la impressió que Miquel Esteve, a més de preservar l’aspecte de la imatge medieval anterior per motius devocionals, es va inspirar també, parcialment, en la Mare de Déu del Pinturicchio que aleshores hi havia a la Capella de les Febres en la Seu Vella de Xàtiva, construcció iniciada en 1497 per Francesc de Borja, bisbe de Teano. Esteve coneixeria segur aquesta obra pictòrica importada d’Itàlia. I segons un contracte de 1511, els Ferrando conclourien el retaule renaixentista inacabat d’aquesta segona capella borgiana de la Seu Vella de Xàtiva. La taula de la Mare de Déu de les Febres de Bernardino di Betto (Il Pinturicchio) es pot admirar ara mateix en l’exposició de les Corts Valencianes, allotjades en el palau dels Borja de la ciutat de València.

Els trets del rostre de la Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva i el cap del xiquet pertanyen de forma manifesta a l’estil d’Esteve. El cap infantil és idèntic al que trobem en la Sagrada Família de l’església de Rocafort. El xiquet de Xàtiva sosté un rètol de cal·ligrafia encara gòtica amb la inscripció: Ego sunt via veritas et vita, “jo sóc el camí de la veritat i la vida”. El rostre de la Mare de Déu de la Consolació és similar al de Santa Maria Magdalena al peu de la creu en el Calvari del retaule de Sant Vicent Ferrer del Museu de Belles Arts de València, obra procedent del convent també dominic de Museros. A més, trobem en la imatge mariana de Xàtiva els dits de dues falanges en compte de tres que caracteritzen l’anatomia de les mans en les figures humanes que pintava Miquel Esteve.

Sagrada Família de Rocafort


Tinc en premsa un treball d’investigació sobre la taula de la Consolació (i la seua atribució a Miquel Esteve) junt a altres pintures renaixentistes de Xàtiva d’autoria diversa. A més, acabem de publicar un llibre sobre l’artista, Miquel Esteve pintor leonardesco de Xàtiva, en companyia dels historiadors de l’Art Lorenzo Hernández Guardiola i Beatriu Navarro i Buenaventura; obra que no recull la peça inèdita del pintor que protagonitza aquest article.

[Article publicat al diari Levante -El Mercantil Valenciano (edició de La Costera - La Canal - La Vall d'Albaida, 18 de maig de 2016, pàg. 24]

dimecres, 18 de maig de 2016

Una nova obra de Miquel Esteve a Xàtiva


Avui, celebre el Dia internacional dels Museus publicant al diari Levante - El Mercantil Valenciano (edició de La Costera - La Canal - La Vall d'Albaida) un article on atribuesc la Mare de Déu de la Consolació de les monges dominiques del Portal Fosc de Xàtiva al pintor xativí Miquel Esteve:

diumenge, 15 de maig de 2016

divendres, 13 de maig de 2016

Agost: visita guiada als fumerals de Xàtiva


El proper 2 d'agost realitzaré una visita guiada a alguns fumerals industrials de rajola de Xàtiva, dins de la programació de les VIII Jornades d'Art i Història a Xàtiva.


dimarts, 3 de maig de 2016

St. Joan evangelista de Miquel Esteve

Miquel Esteve. St. Joan evangelista
Pintura procedent de la capella de la Casa de la Ciutat de València (enderrocada al segle XIX). Es conserva al Museu de la Ciutat de València. [Coberta d'un llibre publicat per l'Ajuntament de València]

dilluns, 2 de maig de 2016

La estela de Leonardo da Vinci en un pintor nacido en Xàtiva: MIQUEL ESTEVE (década de 1470 - 1527)

Miquel Esteve fue un pintor destacado en Valencia y su Reino durante el primer tercio del siglo XVI. Supo asimilar lo mejor de la pintura de su tiempo, sobre todo la de Paolo de San Leocadio y los Hernando, manteniendo la estética leonardesca de estos últimos hasta su muerte hacia 1527, sin solución de continuidad, al experimentar la pintura valenciana de después de esta fecha los cambios hacia el pleno Renacimiento, de resonancias rafaelescas, que introdujo en el territorio el gran Joan de Joanes.


Miracle del Cavaller de Colònia. Museu del Patriarca. València  
 
Autor de complejas composiciones desde el punto de vista iconográfico, de cargado contenido simbólico, como buen seguidor indirecto –a través de los Hernando- de aquel genio universal que fue Leonardo da Vinci, su obra muestra a lo largo de su vida
dos fases bien diferenciadas desde el punto de vista formal: la que engloba la producción afín a su único trabajo conservado y documentado, los lunetos con el apostolado que decoraron la Capilla de los jurados de la antigua Casa de la Ciudad de Valencia, de 1518, y lo que se ha venido atribuyendo al Maestro del Grifo, identificado con Miquel del Prado que, como piensan también otros investigadores, hay que adscribir a la última etapa de Miquel Esteve y creemos haber demostrado en esta
ocasión mediante argumentos formales; fase en la que se potencian los rasgos expresivos y gesticulantes de sus personajes, un mayor claroscuro y cierta actitud pesimista en rostros tristones, reflexivos, quizá recogiendo el sentir popular ante el fracaso de la revuelta de las Germanías.
Excelente paisajista, con fondos repletos de detalles anecdóticos, buen dibujante y rica paleta, este pintor nacido en Xàtiva, se encuentra en la misma fase leocadiana/hernandesca y se relaciona en su estilo con el otrora Maestro de Cabanyes, hoy perfectamente identificado con Vicent Macip, el padre de Joan
de Joanes.
Inspirado en grabados, en modelos de los Hernando y de pintores italianos inmediatos a la muerte de Rafael, Miquel Esteve, en lo que creemos una relativamente corta vida, gozó de prestigio en la Valencia de su tiempo, como lo demuestra la relevancia
de su clientela.
Es de justicia merecedor de una monografía y que sea Xàtiva, su ciudad natal, a través de la editorial Ulleye, quien la haga pública y difunda universalmente la obra de este pintor que hasta día de hoy era relativamente desconocida.
En este libro se han apurado los escasos datos conocidos sobre su vida y sobre su obra conservada conocida, acometiéndose por vez primera un catálogo razonado de su producción que los historiadores del Arte que lo suscriben pretenden que sirva de punto de partida para estudios posteriores sobre este importante pintor valenciano del Renacimiento. 

Los autores, abril de 2016.


ISBN 978-84-944301-5-2