dilluns, 20 de juny de 2016

Troballa d'un retaule de Xàtiva "cremat en la guerra": els Principats de la Consolació



 
Durant la Guerra d’Espanya (1936-1939) una part considerable del patrimoni artístic xativí fou destruït o va canviar de mans interessadament. I també moltes obres van ser salvades i recuperades per al conjunt de la societat i les generacions futures. Però des d’aquells moments de destrucció i de confusió, hem perdut la pista de diverses pintures sobre taula que atresoraven les esglésies de Xàtiva: entre d’altres la Mare de Déu de l’Armada del segle XIV, el retaule de l’ermita de Santa Anna pintat pel Mestre de Perea en el segle XV, o ja pertanyents al segle XVI obres com les portelles que va pintar el Mestre de Borbotó per al retaule escultòric de la Pietat encara conservat o el retaule del Judici Final del pintor manxec Fernando Yáñez de l’Almedina. La prudència ens recomana esmentar algunes d’aquestes obres perdudes com “desaparegudes en 1936”, perquè tampoc no tenim constància que en efecte totes foren destruïdes o anaren a parar a la foguera. Qui sap, si algun dia no apareixeran algunes encara que siga fragmentàriament? Aquesta esperança s’ha fet realitat en l’obra d’art que vos presentem.

Un dels plaers més grans que puc tindre com a historiador de l’Art i com a xativí és fer públic que hem identificat un retaule del segle XVI, d’aquells “cremats o destruïts” en la guerra. Un retaule la major part del qual no fou destruït i ha arribat estalvi fins els nostres dies, malgrat conservar alguns estralls de l’assalt al convent de la Consolació del Portal Fosc, perquè en aquell moment van cegar els ulls de diversos personatges en la zona més accessible. Ens referim al retaule dels Principats, una de les obres pictòriques més interessants del patrimoni artístic xativí perdut... que hem retrobat ara. I pintat per la mà del Mestre d’Alzira, un dels artistes renaixentistes valencians més importants del primer terç del segle XVI. 



En la clausura del convent de monges dominiques del Portal Fosc, prop de la porta d’accés, hi havia fins 1936 un retaule dedicat als Principats angèlics. A començaments del segle XX Elies Tormo en el llibre Las tablas de las iglesias de Játiva i Manuel González Simancas en l’Inventari de Patrimoni Artístic que va realitzar per al govern espanyol, en parlen. Encara el van poder admirar i el van descriure molt minuciosament. Malgrat que no es coneixien fotografies, la descripció detallada d’aquests autors i la iconografia tan singular del retaule, pràcticament una obra única, tot sumat a les característiques físiques de l’obra, la cronologia i l’estil, ens ha conduït a descobrir que aquell retaule desaparegut en la guerra no va ser destruït, sinó que encara es conserva en mans privades tal i com va quedar el dia que el van traure del convent en 1936. Abans de la guerra conservava cinc tauletes més de la predel·la, la central dedicada a Crist sostingut per àngels. Aquestes tauletes estan pendents de localitzar, si és que realment es van salvar. L’obra descoberta és obra del Mestre d’Alzira, un pintor del qual ja tenim a Xàtiva setze taules que li vaig atribuir fa anys en el retaule major de l’església de Sant Pere: la polsera, la predel·la i la taula de la Coronació de Maria.

El retaule dels Principats és de format rectangular vertical. En la meitat superior conté un grup d’àngels que sostenen corones. Són àngels custodis. L’àngel central podria ser l’Àngel custodi del Regne de València o fins i tot l’Àngel custodi de la ciutat de Xàtiva: Àngel Custodi de Déu infinit / guardeu la ciutat de dia i de nit / per a que no entre el mal esperit. La historiografia pensa que el retaule dels principats estava situat en la capella elevada que hi havia sobre el Portal Fosc de la muralla, conegut també com Portal de València. No gaire lluny trobem encara el carrer de l’Àngel, denominació que fa referència, com és evident, a aquest àngel custodi del portal, el qual, finalment, ens ha pogut mostrar el seu rostre renaixentista de mirada fixa.

A la banda inferior hi ha un grup d’homes i dones. La parella principal, possiblement els comitents, ocupa un lloc preferent, com si es tractaren de personatges de la noblesa. Les monges de començaments del segle XX pensaven que es tractava de l’escena de l’arribada de les monges de Barcelona per a fundar el convent en 1520. També podria tractar-se del virrei Ferran d’Aragó (duc de Calàbria) i la virreina Na Germana de Foix, el quals visitaren Xàtiva en 1526. És possible que en aquella ocasió el duc de Calàbria visités les dominiques del Portal Fosc perquè hi tenia una filla monja, sor Jerònima d’Aragó, encara adolescent. Però aquesta parella principal que focalitza el centre de la zona inferior de la taula no porta riques vestidures virreials ni gaire elegants. Podria tractar-se també d’En Francesc Fenollet i Centelles, i la seua dona, Na Francesca Ferrer, senyora de Faldeta (vora Manuel). En Francesc era benefactor de l’orde dominic i el matrimoni pertanyia al cercle cortesà dels virreis esmentats.

Les possibles identificacions de l’escena són encara hipòtesis provisionals de treball. De moment, aquest estiu publicarem el treball d’investigació “Pintura del segle XVI a Xàtiva”, on tractem més extensament aquest retaule que hem recuperat de l’oblit; i també estudiem la Mare de Déu de la Consolació, obra que hem atribuït al pintor de Xàtiva Miquel Esteve (Vegeu Levante El Mercantil Valenciano, edició de la Costera, 18-5-2016, pàg. 24). Podreu llegir el treball sobre aquestes pintures en el Llibre d’Actes de les VII Jornades d’Art i Història.


[Article publicat al diari Levante - El Mercantil Valenciano (edició la Costera - la Canal - la Vall d'Albaida), dissabte, 18 de juny de 2016, pàg. 38-39] .

xativa-llibres.com