dimarts, 13 de setembre del 2016

Fumeral núm. 2 de la Paperera de Sant Jordi. Xàtiva


Llanterna del fumeral número 2 de la paperera en un diapositiva que vaig fer en 1991, quan estava emmascarat pel fum.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Ja està en premsa el llibre dels fumerals de Xàtiva

Prova d'impremta
 

La impremta Paper Plegat de Novetlè, que és qui edita els Premis d'assaig i investigació Ciutat de Xàtiva, ja té en màquines el llibre: Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització.
Per a la coberta he escollit una diapositiva de la Paperera de Sant Jordi que vaig fer en 1991, a l'estil del final de "Lo que el viento se llevó".

A Dios pongo por testigo...

dijous, 1 de setembre del 2016

El sòcol de Llucià Calado a Xàtiva


Llucià Calado, detall d'un àngel


El pintor ceràmic del segle XVIII Llucià Calado va pintar el sòcol de taulells de la capella de Sant Pasqual en l’església del l’ex-convent alcantarí de Sant Onofre el Nou de Xàtiva, edifici conegut popularment com la Beneficència.
A primers d’estiu vam publicar a la revista Recerques núm. 25 del Museu d’Alcoi un treball d’investigació sobre l'artista on fem aquesta atribució i moltes més. El podeu llegir ací a text complet: “L’obra del pintor Llucià Calado i l’esplendor de la taulelleria valenciana”. Calado és l’autor de la famosa socolada dels dominics oriolans pintada en 1755. Aleshores Calado treballava per a la Fàbrica valenciana de Vicent Navarro. Es tracta d’un dels pintors ceràmics valencians més importants del segle XVIII, amb un estil fresc i expressiu.
El sòcol de Llucià Calado a Xàtiva conté diverses escenes de miracles de la vida del sant de Vila-real. Al llibre Pintura ceràmica a Xàtiva de 2008 ja vam posar en relació aquests taulells de Xàtiva amb altres obres que aleshores ja en semblaren sens dubte, de la mateixa mà; i que ara segons hem publicat pertanyen a la producció de Llucià Calado.

Llucià Calado, miracle dels ducs de Gandia
 
Lamentablement el conjunt de Xàtiva es va desmuntar i es va tornar a recompondre de forma descurada. A més, falten algunes peces. De les diverses propostes de restitució virtual del conjunt ceràmic que han realitzat alguns alumnes de la UPV, la que més ens agrada és la d’África García: El arrimadero cerámico dedicado a San Pascual Bailón, del exconvento de San Onofre el Nou, en Xàtiva. Reconstrucción virtual de su iconografía. Qualdevol actuació haurà de tenir en compte aquest treball universitari previ i que el sòcol de taulelleria forma part inseparable de la capella de Sant Pasqual i les pintures murals que té a sobre i que també cal restaurar.

Llucià Calado, miracles de sant Pasqual Bailon