dissabte, 29 d’octubre de 2016

L'atribució de la predel·la de Gaspar Requena en PDF

En Academia.edu trobareu en PDF l'atribució que hem fet a Gaspar Requena de la predel·la del Museu de la Seu de València:


Gaspar Requena, St. Vicent Ferrer. Museu de la Seu de València
 

dimecres, 26 d’octubre de 2016

Ix el vostre poble al llibre dels fumerals de Xàtiva?


Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització (ISBN 978-84-944837-8-3) no és pas un llibre de campanar, a l'estil de "que boniques són les xumeneres del meu poble". A més, és clar, dels fumerals xativins, recull els de la comarca de la Costera i molts valencians. Fins i tot he inclós de París o un del poble de ma mare (Pedro Muñoz, Castella la Manxa) que fou construït per un mestre d'obres valencià. 
Al llibre trobareu fotografies de fumerals d'aquestes poblacions, per ordre d'aparició:

La Pobla Llarga
Novelda
Vinalesa
Alacant
La Pobla del Duc
València
Carcaixent
Castelló de la Ribera
Manises
Sogorb
Onda
Benicarló
Alzira
Villena
Paterna
Alfara de l'Horta
Gandia
Vallada
Moixent
L'Alcúdia de Crespins
Canals
Muro
Pedro Muñoz
Bunyol
Annauir 

La Torre, València

Onda
València

Alfara de l'Horta

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Qüestionem la peça del trimestre del Museu de la Seu de València



Una nova obra de Gaspar Requena:
a propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de València

Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina


Al remodelat Museu de la Seu de València acaben de penjar la nova peça del trimestre (octubre-desembre de 2016). Es tracta d’un banc compost per tres escenes on s’hi representa d’esquerra a dreta sant Domènec, Crist Patiens amb un àngel i sant Vicent Ferrer. 

Obra de Gaspar Requena. Fot. web del museu

Han titulat la peça “predela de Nicolás Borrás”; així consta al web i al propi Museu. I consideren que formaria part d’un retaule desaparegut. L’obra, procedent de l’antic Museu diocesà, fou restaurada als anys 80 del segle XX i al web es poden veure fotografies en blanc i negre anteriors a la intervenció:



Però, en la nostra opinió, es tracta clarament d’una pintura de Gaspar Requena (ca. 1515 - després de 1585), pintor de Montesa amb taller a València, amic i soci de Joan de Joanes. Res a veure per tant amb Nicolau Borràs, llevat que tots dos són seguidors de Joanes.
Al mateix Museu tenen exposat un retaule incomplet de la Puríssima i Sant Antoni Abat, obra que ha estat atribuïda en 2009 a Gaspar Requena. Sembla que no s’han adonat que, en realitat, aquesta predel·la protagonista del trimestre pertany al retaule de Gaspar Requena esmentat. La predel·la i el retaule presenten estil, cronologia i mides que s’ajusten perfectament. A més, sobre tot, cal tenir present la descripció que féu Elies Tormo l’any 1932 (Valencia: Los Museos, II. Madrid, Centro de estudios históricos, pàg. 121, núm. 103) per a concloure que les dues obres formen part del mateix conjunt, amb una iconografia coincident: el retaule de sant Antoni, aleshores al Museu diocesà, constava d’onze taules, bones pintures de finals del segle XVI, i provenia de Xulilla. Al centre hi ha sant Antoni Abat i la Puríssima, sant Cristòfol i el Baptista a l’esquerra, i a la dreta sant Francesc i sant Andreu. A la predel·la, sant Domènec, Crist Patiens i sant Vicent Ferrer. I finalment a la polsera, santa Bàrbara, sant Miquel, santa Llúcia i l’Àngel custodi del regne. Per tant, no tenim cap dubte que la “peça del trimestre” és, en realitat, la predel·la del retaule de Xulilla dedicat a la Puríssima i sant Antoni que va pintar Gaspar Requena, que s’exposa, a pocs metres, al mateix Museu.
Com Elies Tormo ja indicà quines advocacions tenia la polsera actualment “perduda” i coneixem l’estructura del retaule, només caldria escorcollar entre les pintures socarrimades conservades, per tal de localitzar les dues polseres laterals. Potser així tindríem el retaule complet.

 
Fotomuntatge del retaule de Gaspar Requena

Bibliografia bàsica sobre Gaspar Requena:

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (1992): “Difusió del patrimoni històric i artístic (I)”, Papers de la Costera, 7-8, 1992, pàg. 177-188.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira, Gaspar Requena”, en Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 155-202.

FERRER ORTS, A.-AGUILAR DÍAZ, C. (2009): “Noves pintures atribuïbles a Gaspar Requena `el Jove´ (ca. 1530-ca. 1603) i el seu taller”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV, pàg. 424-431.

FERRER ORTS, A.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; FERRER DEL RÍO, E. (2015): “Tres pinturas valencianas inéditas de Joanes, Requena y Espinosa”. Boletín de Arte, Universidad de Málaga, 36, pàg. 219-222.

HERNÁNDEZ GUARDIOLA, L. ; FERRER ORTS, A.; LÓPEZ AZORÍN, M. J.; GÓMEZ LOZANO, J. M. (2015): Gaspar Requena, pintor valenciano del Renacimiento (ca. 1515 – después de 1585). Xàtiva, Ulleye, 2015.

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2014): “Noves atribucions al pintor Gaspar Requena”. Revista de la Safor, anuari del CEIC Alfons el Vell, 5, pàg. 67-80.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Un tast del llibre dels fumerals de Xàtiva

Paperera de St. Jordi. 45 m d'alçada

Si us interessen els fumerals industrials de rajola,
 en Academia.edu teniu un tast del llibre:


Setze obres del Mestre d'Alzira a Xàtiva

Retaule major de St. Pere. Xàtiva

Fa uns anys vaig pujar al meu perfil d'Academia.edu a text complet el treball d'investigació on atribuïa les setze taules renaixentistes del retaule major de Sant Pere al Mestre d'Alzira. Acabe de pujar la versió completa, és a dir, incloent totes les il·lustracions. Ací podreu llegir el treball i veure les setze taules del Mestre d'Alzira que vaig descobrir a Xàtiva:

dijous, 20 d’octubre de 2016

Guia desficiosa de Canals

Fa 26 anys es va publicar la Guia desficiosa de Canals i ara l'ha reeditat el número 2 de la Revista de Canals que acaba de publicar-se. S'han reescanejat les diapositives originals que la il·lustraven i la Revista de Canals les ha publicades en format més gran (pàgs. 30-50).


dimecres, 19 d’octubre de 2016

Anales de Játiva (segle XIX)

El proper divendres 25 de novembre de 2016 es presenta una de les edicions més esperades en la historiografia xativina, la publicació del manuscrit inèdit de Ferrándiz i Carbonell, els Anales o memorias de Játiva 1833-1861.
La transcripció del manuscrit ha estat a càrrec de Beatriu Navarro i l'edició anotada i l'estudi preliminar a càrrec de Germán Ramírez. Una publicació imprescindible per als interessats en la bastant desconeguda història de Xàtiva al segle XIX. I com sempre, de la mà de l'editorial Ulleye del doctor Antoni López.


dissabte, 15 d’octubre de 2016

Ombres són la vida

Esplanada de l'església de St. Jaume a Jumella, 2016

dimarts, 11 d’octubre de 2016

El Front Maginot a la plaça del Mercat de Xàtiva


La setmana passada vaig passar per la plaça del Mercat de Xàtiva i em va sorprendre que l’inici de les obres de “peatonalització” començara per alçar quasi mig metre les clavegueres, com si hagués hagut una explosió subterrània i les llambordes s’hagueren estirat formant volcans xicotets. Una cosa és voler restringir el trànsit de vehicles a la plaça i altra construir un sistema antitancs com si allò fos la línia Maginot prèvia a la II Guerra Mundial.
Aquest aspecte prebèl·lic de la plaça, amb veritables barricades de disseny que de consolidar-se obstaculitzarien de forma insòlita els pas dels vianants –i acaben de celebrar la setmana de la mobilitat– constituïa la punta de llança del conflicte larvat sobre el que s’hauria de fer amb el trànsit rodat en aquell espai públic emblemàtic de Xàtiva.
La veritat és que estaria bé que tota la plaça del Mercat fora només d’accés als vianants. Seria el més natural en una ciutat històrica. Desconec quin projecte urbanístic –ara aturat– tenia el selfitripartit. Disposar de tota la plaça sense cotxes crec que a mig termini beneficiaria i regeneraria el barri. Però com Xàtiva no està a la Toscana -com imaginen alguns- potser una solució més prudent seria blindar completament la zona central dels porxets i un poquet més i mantenir oberts al trànsit els carrers Noguera/Vallés i Pi/Matilde Ridocci, deixant a cada banda tres places d’aparcament únicament per a càrrega i descàrrega.


Fotografia del diari Levante - El Mercantil Valenciano

diumenge, 9 d’octubre de 2016

Revista de Canals núm. 2

El proper dijous 13 d'octubre de 2016, a les 7:30 de la vesprada, es presentarà al Centre Cultural de Canals el número 2 de la Revista de Canals, una publicació cultural de periodicitat anual.
Aquest número reedita la Guia desficiosa de Canals que vaig publicar al segle passat. Toni Castells ha fet la tasca de tornar a picar el text, perquè el contingut dels disquets informàtics no ha perdurat tant com el paper.

Reedició de la Guia desficiosa de Canals

dissabte, 8 d’octubre de 2016

La ITV i les gàrgoles de Jumella

1989

2016


Entre 1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas Jaritos. El movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics. Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.


Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989

Aquells viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una caixeta de diapositives amb el rètol Jumella al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita, especialment a l’església Major de Sant Jaume.

Es tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.

L’interior de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.

Prop de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558 en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara, ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces ibèriques ressenyables. 

1989

2016

L'home i la màquina

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Fumeral de la Paperera Setabense. Xàtiva


Fumeral de la Mercedes en 2007, quan encara no s'havien enderrocat les ruïnes de la fàbrica paperera. Fou construït a meitat del segle XX.

Fumeral de la fàbrica dels xinesos


Fumeral de la fàbrica dels xinesos al carrer d'Abú Massaifa de Xàtiva, construït a meitat del segle XX.