dimecres, 28 de desembre de 2016

CARTIPÀS 5: Un Davallament de Gaspar Requena

Treiem a la llum el número 5 de cARTipàs. El trobareu en PDF al meu perfil d'Academia.edu (secció CARTIPÀS) en companyia dels números anteriors:


 Ací també podeu llegir el contingut:

Gaspar Requena, Davallament. Museu de la Seu de València


Entre els fons exposats del Museu de la Seu de València hi ha una taula que representa el Davallament de Crist. Vuit personatges en diferents actituds sobre un fons amb arquitectures clàssiques i el cel cobert de núvols de tempesta composen l’escena. Una imatge carregada de dramatisme que s’accentua gràcies a les línies diagonals que formen Crist, Josep d’Arimatea i la Magdalena en contraposició a les perpendiculars de la creu i les escales.

Al nostre entendre es tracta d’una obra de Gaspar Requena (ca. 1515 - després de 1585), pintor nascut a Montesa. Especialment aclaridores per a fer l’atribució al pintor són les figures de Crist, Nicodem i Josep d’Arimatea, que permeten identificar més fàcilment la personalitat de l’autor que la resta de les figures inferiors.

L’escena deriva directament d’un Davallament de Joanes del Museu de Belles Arts de Castelló, i en realitat, el reprodueix literalment. De nou trobem una relació molt estreta entre Requena i Joanes. És coneguda, per la documentació i per l’estudi de les pintures, la col·laboració al llarg dels anys dels dos pintors, on Requena assimila el seu estil i fins i tot imita els seus models.

La taula de Castelló pertany a l’etapa final de la producció de Joan Macip, amb una cronologia vers 1570-1575. Així es dedueix, entre altres aspectes, pels colors roses, blaus i grocs àcids i vibrants que fa servir. En aquests anys o posteriorment cal situar, per tant, el Davallament de Gaspar Requena, que recrea fins i tot el cromatisme. En la dècada dels 70 Requena torna a estar instal·lat a València, on apareix bastant documentat realitzant diversos treballs, després de haver residit a la ciutat de Xàtiva alguns anys.

Ja hem assenyalat que els trets fisonòmics de Crist, Nicodem i Josep d’Arimatea delaten la pinzellada de Requena. Pel que fa a les Maries i Joan ha intentat seguir més fidelment els tipus humans de Joanes, com es veu als rigorosos perfils classicistes d’una de les Maries i la Magdalena, o amb la quasi frontalitat de sant Joan que alça la vista. Les arquitectures del fons, inclosos l’obelisc i la piràmide tan característics dels paisatges de Joanes, en canvi, són més boirosos gràcies a les tonalitats blaves. De tota manera, no assoleix la qualitat ni la concepció de l’obra del Museu de Castelló, resultant les figures i l’escenografia en general un tant teatrals.

Una altra versió del Davallament atribuïda a Joanes, amb addició als laterals d’un donant masculí a l’esquerra i un femení a la dreta, ambdós de perfil, es conserva en col·lecció particular de València (92 x72 cm).


Joanes, Davallament. Museu de Belles Arts de Castelló

Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina


BIBLIOGRAFIA

BENITO DOMÈNECH, F. (2000): “Descendimiento”, dins Joan de Joanes. Una nueva visión del artista y su obra. València, Generalitat, cat. 63, pàg. 162-163.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (1992): “Difusió del patrimoni històric i artístic (I)”, Papers de la Costera, 7-8, 1992, pàg. 177-188.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira, Gaspar Requena”, dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 155-202.
FERRER ORTS, A.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; FERRER DEL RÍO, E. (2015): “Tres pinturas valencianas inéditas de Joanes, Requena y Espinosa”. Boletín de Arte, Universidad de Málaga, 36, pàg. 219-222.
HERNÁNDEZ GUARDIOLA, L. ; FERRER ORTS, A.; LÓPEZ AZORÍN, M. J.; GÓMEZ LOZANO, J. M. (2015): Gaspar Requena, pintor valenciano del Renacimiento (ca. 1515 – después de 1585). Xàtiva, Ulleye, 2015.
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2014): “Noves atribucions al pintor Gaspar Requena”. Revista de la Safor, anuari del CEIC Alfons el Vell, 5, pàg. 67-80.
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2016): “Una nova obra de Gaspar Requena. A propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de València”. Cartipàs 4. En línia: https://www.academia.edu/29502565 i http://artpatrimoni.blogspot.com.es/2016/10/questionem-la-peca-del-trimestre-del.html

diumenge, 25 de desembre de 2016

FOTOS NO als museus locals



Sorprèn tornar al cap dels anys a un museu local on estava prohibit fer fotografies i trobar-se que ara s’hi poden fer sense cap entrebanc. Per què ara sí i abans no? Quina hecatombe “museogràfica” ha tingut lloc per a que el que era rigorosament negre ara siga blanc diàfan? A poc que indaguem, esbrinem que el responsable ja no és el mateix que havia decidit, pel seu compte i benefici, prohibir al públic realitzar fotografies en el “seu” museu. 

Fot. Sarthou Carreres

Encara hi ha nombrosos museus municipals valencians que no permeten fer fotografies, i museus parroquials amb la mateixa fòbia fotogràfica. El públic, que paga una entrada per accedir a l’establiment, aviat és sotmès a la tirania museogràfica capriciosa i arbitrària del FOTOS NO. El caprici és de qui ho ha decidit i la seua decisió és sempre arbitrària perquè la prohibició no és pas universal ni uniforme. Uns museus locals permeten fer fotografies i altres no.
I és que la decisió del FOTOS NO la solen prendre polítics locals curts o pitjor encara “historiaors” aixecats per polítics, o clergues amb vel·leïtats historicistes, o historiaorets acol·lits, espècimens mediocres i voraços en definitiva.
I així, passa el temps... passen els anys... i un dia es jubilen o els traslladen i darrere ve un altre que té altres prioritats que no passen precisament per prohibir fer fotos al personal... i ara tot és fotografiar pel museu... i fer-se selfis... on abans un manifasser del patrimoni artístic local havia decidit que només ell havia de fer fotografies per a donar llustre a les seues publicacions pseudohistoriogràfiques.

Fot. López Sellés

Cobrar l’entrada a un museu i no permetre fotografiar és una falta de respecte als ciutadans, els quals proporcionen per via directa uns ingressos econòmics en visitar-los i per via indirecta sostenen amb impostos l’Administració de la qual depenen o subvencionen la confessió religiosa del museu.
Per poc que visiteu alguns museus locals, trobareu que els criteris de llibertat fotogràfica són antagònics i en ocasions, com a mínim, pintorescos. Alguns responsables fins i tot encara viuen al segle passat, en un món de postals de cartolina.

dijous, 22 de desembre de 2016

Un tast: Macip i el Mestre de Xàtiva





La resta de l'article el trobareu al número 26 de la revista ALBERRI (Centre d'Estudis Contestans) que s'acaba de publicar a Cocentaina. 
Pàgines 170-187.
19 fotografies en blanc i negre.
Bibliografia 
"Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva:
el retaule de Santa Anna de Cocentaina"

dilluns, 19 de desembre de 2016

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: el retaule de Santa Anna de Cocentaina

Al darrer n° 26 de la revista anual ALBERRI del CEC (Centre d'estudis contestans) hem publicat un article on descobrim que el pintor Vicent Macip (pare de Joan de Joanes) fou un dels aprenents del Mestre de Xàtiva.


"En la part alta de l'antiga plaça del Mercat de Cocentaina, dalt de la font, molt prop de la peixateria vella i del palau comtal dels Corella, hi havia una capella medieval dedicada a Santa Anna..."

dimarts, 13 de desembre de 2016

Subhasten un calvari del Mestre de Xàtiva/Artés

A Madrid subhasten un calvari del "Mestre d'Artés". Amb aquest nom de laboratori es denomina la segona fase estilística del "Mestre de Xàtiva". Seria una bona peça per al Museu de Belles Arts de Xàtiva, el qual no té cap obra del Mestre de Xàtiva/Artés, si hom considera que el retaule de les Santes s'ha atribuït al "Mestre de Borbotó".     ;-)
La taula de la subhasta pertanyia a la col•lecció de Manuel González Martí.

Mestre de Xàtiva/Artés
 

dilluns, 12 de desembre de 2016

Descobriment: Vicent Macip fou aprenent del Mestre de Xàtiva

Hem descobert que el pintor Vicent Macip (pare de Joan de Joanes) va ser aprenent del Mestre de Xàtiva. Acabem de publicar un article sobre aquesta nova per a la Història de la pintura valenciana. Quan m'arribe la revista en paper faré un post ampliant la informació. 

Vicent Macip. Sta. Úrsula. Museu de BBAA de València

dissabte, 10 de desembre de 2016

Un Crist de Joan Ortiz i un plafó de Sant Rafael

Joan Ortiz. Crist del Calvari

He penjat en Academia.edu un parell d'articles sobre taulelleria del segle XIX. Es tracta d'alguns plafons devocionals de l'Alcúdia de Crespins, dos dels quals vam atribuir al pintor Joan Ortiz:


i



St. Rafael i Tobies

divendres, 9 de desembre de 2016

La glòria de Vicent Macip

Descendiment de Vicent Macip

El pintor Vicent Macip, probablement nascut a Albaida, és el darrer gran pintor valencià d'estil flamenc, en la frontissa dels segles XV i XVI. I també un gran pintor del primer renaixement, mà a mà, amb el seu fill Joan Macip (alias Joan de Joanes). No es pot entendre cabalment l'obra de Joanes sense la de son pare, perquè Joanes a més de ser el seu fill biològic, fou el seu hereu artístic en el millor sentit, paternal, del l'accepció. A París subhasten aquesta taula del Descendiment, obra de Vicent Macip. París val una missa... com va dir el rei hugonot. Una peça digna per a ingressar en el Museu de Belles Arts de València...

Donació Orts-Bosch. Museu de Belles Arts de València