diumenge, 25 de desembre de 2016

FOTOS NO als museus locals



Sorprèn tornar al cap dels anys a un museu local on estava prohibit fer fotografies i trobar-se que ara s’hi poden fer sense cap entrebanc. Per què ara sí i abans no? Quina hecatombe “museogràfica” ha tingut lloc per a que el que era rigorosament negre ara siga blanc diàfan? A poc que indaguem, esbrinem que el responsable ja no és el mateix que havia decidit, pel seu compte i benefici, prohibir al públic realitzar fotografies en el “seu” museu. 

Fot. Sarthou Carreres

Encara hi ha nombrosos museus municipals valencians que no permeten fer fotografies, i museus parroquials amb la mateixa fòbia fotogràfica. El públic, que paga una entrada per accedir a l’establiment, aviat és sotmès a la tirania museogràfica capriciosa i arbitrària del FOTOS NO. El caprici és de qui ho ha decidit i la seua decisió és sempre arbitrària perquè la prohibició no és pas universal ni uniforme. Uns museus locals permeten fer fotografies i altres no.
I és que la decisió del FOTOS NO la solen prendre polítics locals curts o pitjor encara “historiaors” aixecats per polítics, o clergues amb vel·leïtats historicistes, o historiaorets acol·lits, espècimens mediocres i voraços en definitiva.
I així, passa el temps... passen els anys... i un dia es jubilen o els traslladen i darrere ve un altre que té altres prioritats que no passen precisament per prohibir fer fotos al personal... i ara tot és fotografiar pel museu... i fer-se selfis... on abans un manifasser del patrimoni artístic local havia decidit que només ell havia de fer fotografies per a donar llustre a les seues publicacions pseudohistoriogràfiques.

Fot. López Sellés

Cobrar l’entrada a un museu i no permetre fotografiar és una falta de respecte als ciutadans, els quals proporcionen per via directa uns ingressos econòmics en visitar-los i per via indirecta sostenen amb impostos l’Administració de la qual depenen o subvencionen la confessió religiosa del museu.
Per poc que visiteu alguns museus locals, trobareu que els criteris de llibertat fotogràfica són antagònics i en ocasions, com a mínim, pintorescos. Alguns responsables fins i tot encara viuen al segle passat, en un món de postals de cartolina.