dissabte, 24 de juny de 2017

La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa


Ja disponible en Academia.edu el treball que vaig publicar en 1990 sobre "La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa". També hi trobareu un resum-actualització que vaig publicar en 2002: "L'església neogòtica de Benissa".
L'única novetat posterior ressenyable fou l'atribució de la taula de la Puríssima Xiqueta al pintor Nicolau Borràs, realitzada molt encertadament per Lorenzo Hernández Guardiola.
En 2008 me van convidar a participar en els XIX cursos d'estiu de la UNED de Dénia, on vaig intervindre amb la ponència: "El neogòtic. L'església parroquial de Benissa".

Podeu llegir les dues publicacions ací: 

 



dimarts, 6 de juny de 2017

Ja a la venda el llibre: PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA

105 fotografies a color
81 fotografies en blanc i negre
16 croquis iconogràfics
2 gravats
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ALFABÈTIC
367 pàgines

Ja podeu adquirir el llibre a través d'internet, des del web de l'editorial Ulleye: 


A Xàtiva el podeu trobar a la impremta Marbau del carrer de la Reina i a la llibreria La Costera del carrer Gregori Molina.

ISBN 978-84-947138-1-1





FE D'ERRADES

A la pàgina 294, al peu de la il·lustració 3.6, on diu Decapitació de St. Pau... ha de dir: Predicació de St. Pau a l'Areòpag.  

dilluns, 5 de juny de 2017

L'escut repintat del retaule de la Transfiguració de l'ermita del Salvador de Xàtiva

Escut repintat de la polsera
  
Ningú no se n'ha adonat fins ara, però l'escut repetit en el retaule de la Transfiguració que exposa el Museu de Belles Arts de Xàtiva està repintat i amaga davall les autèntiques armes del mecenes.
Va repintar l'escut a principis del segle XX el gremi de sastres per tal d'ocultar les armes de la ciutat i poder vendre'l com a propi?


El llibre conté croquis iconogràfics com aquest de tots els retaules de Xàtiva

La resposta en el nou llibre: 

Pintura sobre taula a Xàtiva

divendres, 2 de juny de 2017

Presentació del llibre PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA


Finalment el llibre es presentarà el proper 2 d'agost de 2017 durant les IX Jornades d'Art i Història. Segons l'editor aviat sortirà a la venda.

La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva



"La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva" és el títol de la ponència que presentaré el proper dimecres 2 d'agost de 2017 a les 12 del matí, durant les IX Jornades d'Art i Història que se celebren a Xàtiva, a la Casa de la Cultura.
Aprofitarem per a presentar-hi el nou llibre sobre pintura de Xàtiva. 

Capella de l'Hospital de Santa Maria

El Pare Etern del Museu de la Seu de Xàtiva




Qui va pintar el Pare Etern del Museu de la Seu de Xàtiva? En realitat, d'on prové? Amb quines taules possiblement procedents del mateix retaule se'l pot relacionar?


La resposta en el nou llibre: 

Pintura sobre taula a Xàtiva

dilluns, 29 de maig de 2017

Retaule dels Joans de la Seu de Xàtiva

Sta. Agnès

Quin pintor és l'autor del retaule dels Sants Joans de la família Joan (segle XVI) que podeu admirar en una capella lateral a l'entrada de la Seu de Xàtiva, obra d'Art que durant molts anys va estar a l'ermita de Sant Feliu?
Fou Honorat Joan (qui per cert no era xativí) el mecenes d'aquesta obra?

El retaule abans de la restauració, a l'ermita de St. Feliu

Com era l'escena de la Dormició de Maria a darreries del segle XX, abans de la destrucció patida?

Estat actual de la Dormició de Maria

La resposta en el nou llibre: 

Pintura sobre taula a Xàtiva

Nou llibre: PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA


La primera setmana del passat mes de març (2017) vam lliurar a l'editorial la maqueta, enllestida per Beatriu Navarro. Per a la coberta hem escollit la Santa Anna de Joan de Joanes que conserven les dominiques del Portal Fosc, una de les obres pictòriques més belles i valuoses de la ciutat. 

dimarts, 16 de maig de 2017

1707: Xàtiva en la guerra dels perrucons


Un article sobre Xàtiva i la guerra dels perrucons. L'escrit té 22 anys i continua plenament vigent.

Felip V, conqueridor de Xàtiva

dissabte, 13 de maig de 2017

Meravelles de Joan Pellicer


He anat al Museu de Prehistòria i Etnologia de València a veure l'exposició sobre el metge i etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer que es podrà visitar fins el 17 de setembre de 2017. Ocupa una sola sala que conté multitud d'objectes i documents lligats a la seua vida. Hi trobem algunes coses que per si soles poden definir la biografia íntima d'un home: la seua bicicleta, les seues càmeres fotogràfiques, una part de la seua biblioteca... 
Recorde que fa molts anys, en època de joventut, un dissabte em vaig aixecar de bon matí per tal d'acudir en companyia de l'amic i gramàtic Carmona a un barranc on Cristo va perdre el gorro, on Joan Pellicer havia organitzat una excursió. Tanmateix s'havia quedat afònic i a penes pogué parlar. I recorde especialment que al seu fenomenal llibre Meravelles de Diània va recollir i elogiar un fragment de la meua obra Cartes de l'Aljama

"...preferim, mentre abandonem Alboi anant cap a Xàtiva, recordar-lo com el va descriure en les seues delicioses Cartes de l'Aljama, Al-Xativí: "L'edifici blancament s'hi destaca entre el verd intens dels pàmpols de parres i figueres, de les branques dels pins que compassadament corren amb el vent vora el riu per sentir la fresca humitat a les arrels. Vora l'alqueria passa el riu com una humida serp que fugint del sol cerca un amagatall entre les pedres. Verge és ací encara la natura i qui viu a Alboi sempre gaudeix de pau i tranquil·litat" (Edicions del Bullent, 2002, pàg. 57). 

 



divendres, 12 de maig de 2017

La primera Guia de Xàtiva



De les tres guies de Xàtiva que he publicat al llarg dels anys, aquesta fou la primera, una mica fallera. Publicada en 1993 i exhaurida, ja la teniu disponible en PDF al meu perfil d'Academia.edu:
 



El convent franciscà de Sant Dídac i el seu rellotge de sol



La gent de la ciutat de València que té "caseta" a Nàquera transita tots els caps de setmana pel vell camí de Montcada de l'Horta. En arribar a Alfara els crida l'atenció un edifici que sembla abandonat, darrere del supermercat Consum i la gasolinera. Es tracta de l'antic convent franciscà de Sant Dídac, edifici que després de la desamortització durant més d'un segle va ser fàbrica de mistos: "la Fosforera". En el cos del campanar encara conserva les restes d'un rellotge de sol. D'aquest monument oblidat de l'Horta Nord vam publicar fa anys un parell d'articles que ara teniu disponibles en PDF al nostre perfil d'Academia.edu:

 

divendres, 5 de maig de 2017

El llibre de L'oratori i la torrassa del palau dels Borja...

1990

El 4 de maig de 1990 es va presentar aquest llibre en l'oratori dels Borja, durant les festes patronals de la Torre de Canals (la Santa Creu). Ara fa d'això 27 anys. Anem a celebrar l'aniversari pujant l'obra a Acadèmia.edu, on podreu accedir al PDF (punxeu l'enllaç final). He escanejat per a l'ocasió el primer exemplar que vaig tenir, lliurat per l'empresa enquadernadora que aleshores es trobava al carrer del Quint de Mislata, on vaig anar a recollir-lo en companyia d'Alventosa (impremta Maral de Canals) aleshores el millor impressor de fotografies de la Costera. 
L'edició del llibre per part de l'Ajuntament de Canals fou molt avançada per a l'època, ja que pràcticament encara es va enllestir en els anys 80. La coberta la va dissenyar Enric Solbes i el pròleg fou de Pilar Pedraza. Profusament il·lustrat en blanc i negre i color, conté a més resums en anglès, espanyol, francés i italià.
Les fotografies es van fer en diapositives Agfa CT100 i vaig fer servir dues càmeres rèflex (Zènit 12XP i Pràktica MTL50). Les fotografies a color del retaule del Judici Final de la Torre són del fotògraf local Enric Rodríguez.
Hi trobareu diapositives del retaule de l'església de Borbotó i moltes dels retaules de Xàtiva, obres que ja aleshores vaig posar en relació amb el retaule del Judici Final de la Torre de Canals. 
En els anys posteriors a la publicació es va restaurar el retaule i la torre dels Borja. Després es restaurà l'oratori. Al Catàleg de la Llum de les Imatges de Xàtiva 2007 vaig actualitzar l'estudi del retaule i en el llibre d'actes de les V Jornades d'Art i Història 2013 vaig posar el tema al dia. Durant la restauració de l'oratori van aparèixer als murs uns retaules pintats, sobre els quals trobareu informació al llibre de Beatriu Navarro: Els Borja de Xàtiva, records i monuments (2014).  





dilluns, 1 de maig de 2017

Un any del llibre del pintor MIQUEL ESTEVE

Ara fa un any l'editorial Ulleye publicava el llibre MIQUEL ESTEVE, pintor leonardesco de Xàtiva.
Lorenzo Hernández Guardiola va redactar els capítols de la primera part (pàgines 11-46). Beatriu Navarro i jo vam redactar el catàleg i la bibliografia (pàgines 63-154); i vam enllestir l'edició del llibre. La maquetació és de Beatriu Navarro.

ISBN 978-84-944301-5-2

divendres, 28 d’abril de 2017

2007-2017: desé aniversari de la publicació facsímil de Las tablas de las iglesias de Játiva

Editorial Ulleye


Fa 10 anys que vam comboiar l’editorial Ulleye per a que publiqués l’edició facsímil del llibre Las tablas de las iglesias de Játiva, un museo de primitivos. Durant aquests anys, una obra tan imprescindible en la Història de la pintura, ha estat fàcilment accessible als lectors interessats en aquest camp de la Història de l’Art. Aleshores enriquírem aquesta nova edició amb una introducció que actualitzava una mica el tema, afegia un índex alfabètic que facilitava molt  les recerques, milloràvem les fotografies de l’edició original en blanc i negre i finalitzava amb un apèndix de fotografies a color. Amb aquest treball, aconseguírem fer més interessant per als investigadors aquest facsímil. El bibliòfils continuaran preferint l’edició original de 1912.


Elies Tormo i Monsó (Albaida 1869 – Madrid 1957) està considerat com l’autor del primer intent seriós d’aplicar el mètode científic a la Història de l’Art. Dirigí l’Archivo español de Arte y Arqueología i col·laborà en el Boletín de la Sociedad española de excursiones. Divulgà l’Art en les Cartillas excursionistas Tormo. Publicà multitud d’articles i monografies i fou conferenciant. 


En certa manera, Las tablas... encapçalaren una sèrie de publicacions dedicades a la pintura medieval i renaixentista, entre les quals mencionarem: Jacomart y el arte hispanoflamenco cuatrocentista (1914), Yáñez de la Almedina, el más exquisito pintor del renacimiento español (1916), El museo diocesano de València (1923), Rodrigo de Osona y su escuela (1933) i Miscelánia de primitivos españoles. En la Guia de Levante (1923) recolliria notícies breus sobre moltes de les taules que estudià.


La publicació de Las tablas... s’edità gràcies a Francisco de Laiglesia y Auset (†1922), de la real Academia de la Historia de Madrid, al qual l’autor li dedicà el llibre. De Laiglesia havia estat anteriorment diputat a les Corts espanyoles pel districte de Xàtiva.


Devem aquesta obra singular a les inquietuds d’Elies Tormo i el seu treball, però també, a la Companyia de Camins de Ferro del Nord: ...”las forzadas esperas del inverosímil empalme de trenes del Norte” (p. 66) i ...”el empalme de Játiva, en viaje de vuelta á Madrid, ha sido dulcemente concebido por los admirables directores de la empresa del Norte. Hay que estar en la estación, para tomar el correo, los que bajamos por la vía de Alcoy, la friolera de 4 horas y treinta y dos minutos” (p. 13)...



En aquestes quatre hores llargues Elies Tormo tingué temps de sentir missa i recórrer les esglésies xativines admirant les velles pintures testimoni d’un passat més esplendorós. Producte d’aquests temps perduts guanyats per a la Història de l’Art són una sèrie d’articles que publicà al diari Las Provincias entre 1907 i 1912. Las tablas... recull els textos de la premsa i afegí notes, croquis i fotografies. Les fotografies són d’Enric Cardona, amb les plaques exposades 10 ó 12 hores perquè s’hagueren de fer a l’interior de les esglésies, amb molt poca llum. En aquella època l’electricitat encara no havia arribat a l’interior de molts dels temples xativins. Es tractava per tant d’un llibre ben editat i il·lustrat. A Xàtiva no tingué la difusió que després tindran els llibres de Carles Sarthou (els Datos para la historia... publicats per l’Ajuntament) i eren pocs els exemplars originals a mans de particulars.


El llibre de Tormo té la vàlua de traure a la llum la pintura xativina dels segles XV i XVI, fins aleshores pràcticament desconeguda. El treball minuciós i pacient de l’autor, amb l’acompanyament gràfic, va difondre l’art medieval xativí i té una vàlua tal que cent anys després ningú no ha escrit una altra monografia sobre el tema. Si hem de definir el llibre en poques paraules, podrien ser tres: estima, treball i modernitat. Algunes de les pintures que s’hi recullen foren destruïdes en la Guerra d’Espanya però la major part encara podem admirar-les. Gràcies a Elies Tormo coneixem fins i tot les mides i detalls del que ja no tenim. La ciutat era per a l’autor un Museu de primitius, on cada església, cada ermita, conformava una sala en la qual es podia gaudir de l’art pictòric medieval i modern. 

diumenge, 23 d’abril de 2017

La Paperera Setabense. Xàtiva

22-4-2007

La desapareguda Paperera Setabense vista des de l'ermita del Puig. El fumeral s'ha conservat.

El barranc de Sant Onofre. Xàtiva

22-2-2013

Un Calvari i una Transfiguració de Joan Reixach

Malifeta factícia i anacrònica sobre el retaule del Papa Calixt III de la Seu de Xàtiva.

dissabte, 22 d’abril de 2017

Els Borja, la Torre de Canals

Còpia-enganxa del que m'ha enviat l'amic Paco Tormo, de la Pebrella de Canals.

dimarts, 11 d’abril de 2017

cARTipàs núm. 7: Dues obres de Valentí Garcés

Acabem de publicar en Academia.edu el número 7 de cARTipàs, la nostra publicació digital, amb dues obres del pintor ceràmic Valentí Garcés. Podeu descarregar el PDF ací:


Valentí Garcés. Ntra. Sª de la Seu de Xàtiva

dimarts, 24 de gener de 2017

La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo de Manises

Butlletí informatiu de ceràmica núm. 113

Acaba de publicar-se el número 113 del BUTLLETÍ INFORMATIU DE CERÀMICA de l'Associació catalana de ceràmica. Hi trobareu el nostre article: "La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo de Manises", on entre altres coses, recollim i parlem de diversos brancals ceràmics de porta que aquesta factoria produïa. (Pàg. 52-59)