dissabte, 19 d’agost de 2017

La fira de les vanitats, la fira de l'arlequí. Xàtiva 2017

L'arlequí fent malabars

arlequí

1. Bufó barreja d’ignorància, astúcia i malícia que pertany a la categoria dels infrapallassos. 2. Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors diversos. 3. El qui canvia fàcilment de pensament.  
En la farsa en ocasions se’l pot trobar acompanyat d’un chambelán.


divendres, 11 d’agost de 2017

Tres taules d'un mateix retaule


El Museu de Belles Arts de Xàtiva conserva tres taules de la segona meitat del segle XVI i d'autor desconegut que sens dubte són de la mateixa mà i van pertànyer a un mateix retaule desballestat. Tanmateix, en el museu, la taula principal de la Puríssima es troba en una sala i les dues de sant Josep i sant Antoni Abat (que formarien part de la polsera) s'exposen en un altra, sense posar-les en relació.
Al llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història ja posàrem en relació d'autoria la taula de la Puríssima amb el retaule d'Ànimes de 1572 que conserva el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Museu de BBAA de Castelló, 1572



  Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI



dijous, 10 d’agost de 2017

X Visita guiada al campanar de Moixent


Per desena vegada podreu pujar en agost al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Moixent, un edifici que malgrat no tenir més que un segle representa un cas arquitectònic particular entre les esglésies parroquials de la comarca de la Costera: neogòtic, neobizantí, neoromànic... 
Les visites guiades seran a càrrec del president de l'Associació local de campaners, Felip Sanchis, i tindran lloc durant la setmana de festes patronals: 21 al 25 d'agost de 2017, de dilluns a divendres, de 17:30 a 18:30 hores. Una ocasió única de gaudir d'unes vistes privilegiades de la comarca.

Visita recomanada per ART I PATRIMONI.

Més informació en:



Campanar de Moixent

dimarts, 8 d’agost de 2017

Un retaule valencià de Mateu Llopis, pintor cordovès del segle XVI naturalitzat a Mallorca

Mateu Llopis. Retaule dels Sants Joans. Seu de Xàtiva

Mateo López fou un pintor cordovès que molt jove es traslladaria a València, segons que se suposa, a acabar de formar-se en l'obrador de Vicent Macip i Joan de Joanes. A partir de l'any 1546 el trobem domiciliat a Mallorca on va establir un obrador. Morí en 1591. En la documentació balear el trobem com Mateu Llopis i en ocasions con Mateu Lopes. Tingué un fill mallorquí, també pintor i d'idèntic nom (Mateu Llopis) que va col·laborar en el taller patern; però el pare va sobreviure al fill. 


Mateu Llopis. Detall de Sant Joan Baptista, de clara influència joanesca

Mateu Llopis és pràcticament un desconegut en la historiografia pictòrica valenciana. En aquesta publicació recent, Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI, li hem atribuït el retaule dels Sants Joans de la Seu de Xàtiva, la primera obra valenciana  i per tant prebaleàrica coneguda del pintor. Es tracta d'un retaule que hem datat entre 1540 i 1544, influenciat per Vicent Macip i el seu fill Joanes, i on ja trobem el trets estilístics fonamentals que caracteritzaran la producció balear immediatament posterior del pintor.


Mateu Llopis. Detall de la Gitadeta en la taula de la Dormició de Maria

Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI

dimecres, 26 de juliol de 2017

Exposició de l'Estació del Nord de València i l'arquitecte Demetri Ribes


L'Estació del Nord, construïda fa cent anys a València per la Companyia de Camins de Ferro del Nord, empresa on per cert treballava el meu besavi Luis Cebrián Gabaldón, acull una petita exposició sobre la construcció de l'edifici centenari i l'arquitecte Demetri Ribes.
L'edifici estil sezession ha estat escenari de les vides de molts valencians i llurs avantpassats directes. Ha acollit locomotores a vapor, ferrobusos, automotors, talgos... i un riu continu de gent que se'n va i que arriba. Aquesta estació del ferrocarril fou i és una porta terrestre, emblemàtica, de València. Una de les estacions més belles d'Europa. 
Trobareu a l'exposició, plànols, fotografies antigues, documentació, peces ceràmiques decoratives, taulells i fragments de trencadís. L'edifici es constituí en un mostrari permanent de les belles arts industrials valencianes de començaments del segle XX.
Una exposició recomanada per Art i Patrimoni.



Demetri Ribes, arquitecte

dimarts, 25 de juliol de 2017

Chimeneas singulares valencianas

Onda

Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.

València
ISBN 978-84-944837-8-3

divendres, 21 de juliol de 2017

Les gàrgoles d'Aiòder



Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció. 

Torre dels dominics. Any 1808

Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.

A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.

Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:

- D’on ets?

- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació. 


diumenge, 16 de juliol de 2017

La fira de Xàtiva


Ja disponible en Academia.edu una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La fira de Xàtiva. Del 15 al 20 d'agost.

La feria de Xátiva


Ja disponible en Academia.edu, en castellà, una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La feria de Xátiva. Del 15 al 20 de agosto.

Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu


Ja disponible en Academia.edu una publicació de 2001 sobre el doble patronatge de Xàtiva: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva).

San Félix y la Virgen de la Seo


Ja disponible en Academia.edu, en castellà, una publicació de 2001 sobre el doble patronatge de Xàtiva: Sant Feliu y la Mare de Déu de la Seu (Xátiva).

dissabte, 1 de juliol de 2017

L'escala santa del convent de les clarisses de Xàtiva


Ja disponibles en Academia.edu tres articles de premsa publicats als setmanaris L'Informador de la Costera i Notícia-7:

- "L'escala del cor alt del convent de Santa Clara de Xàtiva".
- "Canals al segle XVIII".
- "La foguera de Canals".
  

dissabte, 24 de juny de 2017

La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa


Ja disponible en Academia.edu el treball que vaig publicar en 1990 sobre "La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa". També hi trobareu un resum-actualització que vaig publicar en 2002: "L'església neogòtica de Benissa".
L'única novetat posterior ressenyable fou l'atribució de la taula de la Puríssima Xiqueta al pintor Nicolau Borràs, realitzada molt encertadament per Lorenzo Hernández Guardiola.
En 2008 me van convidar a participar en els XIX cursos d'estiu de la UNED de Dénia, on vaig intervindre amb la ponència: "El neogòtic. L'església parroquial de Benissa".

Podeu llegir les dues publicacions ací: 

 



dimarts, 6 de juny de 2017

Ja a la venda el llibre: PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA

105 fotografies a color
81 fotografies en blanc i negre
16 croquis iconogràfics
2 gravats
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ALFABÈTIC
367 pàgines

Ja podeu adquirir el llibre a través d'internet, des del web de l'editorial Ulleye: 


A Xàtiva el podeu trobar a la impremta Marbau del carrer de la Reina i a la llibreria La Costera del carrer Gregori Molina.

ISBN 978-84-947138-1-1





FE D'ERRADES

A la pàgina 294, al peu de la il·lustració 3.6, on diu Decapitació de St. Pau... ha de dir: Predicació de St. Pau a l'Areòpag.  

dilluns, 5 de juny de 2017

L'escut repintat del retaule de la Transfiguració de l'ermita del Salvador de Xàtiva

Escut repintat de la polsera
  
Ningú no se n'ha adonat fins ara, però l'escut repetit en el retaule de la Transfiguració que exposa el Museu de Belles Arts de Xàtiva està repintat i amaga davall les autèntiques armes del mecenes.
Va repintar l'escut a principis del segle XX el gremi de sastres per tal d'ocultar les armes de la ciutat i poder vendre'l com a propi?


El llibre conté croquis iconogràfics com aquest de tots els retaules de Xàtiva

La resposta en el nou llibre: 

Pintura sobre taula a Xàtiva

divendres, 2 de juny de 2017

Presentació del llibre PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA


Finalment el llibre es presentarà el proper 2 d'agost de 2017 durant les IX Jornades d'Art i Història. Segons l'editor aviat sortirà a la venda.

La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva



"La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva" és el títol de la ponència que presentaré el proper dimecres 2 d'agost de 2017 a les 12 del matí, durant les IX Jornades d'Art i Història que se celebren a Xàtiva, a la Casa de la Cultura.
Aprofitarem per a presentar-hi el nou llibre sobre pintura de Xàtiva. 

Capella de l'Hospital de Santa Maria

El Pare Etern del Museu de la Seu de Xàtiva




Qui va pintar el Pare Etern del Museu de la Seu de Xàtiva? En realitat, d'on prové? Amb quines taules possiblement procedents del mateix retaule se'l pot relacionar?


La resposta en el nou llibre: 

Pintura sobre taula a Xàtiva

dilluns, 29 de maig de 2017

Retaule dels Joans de la Seu de Xàtiva

Sta. Agnès

Quin pintor és l'autor del retaule dels Sants Joans de la família Joan (segle XVI) que podeu admirar en una capella lateral a l'entrada de la Seu de Xàtiva, obra d'Art que durant molts anys va estar a l'ermita de Sant Feliu?
Fou Honorat Joan (qui per cert no era xativí) el mecenes d'aquesta obra?

El retaule abans de la restauració, a l'ermita de St. Feliu

Com era l'escena de la Dormició de Maria a darreries del segle XX, abans de la destrucció patida?

Estat actual de la Dormició de Maria

La resposta en el nou llibre: 

Pintura sobre taula a Xàtiva

Nou llibre: PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA


La primera setmana del passat mes de març (2017) vam lliurar a l'editorial la maqueta, enllestida per Beatriu Navarro. Per a la coberta hem escollit la Santa Anna de Joan de Joanes que conserven les dominiques del Portal Fosc, una de les obres pictòriques més belles i valuoses de la ciutat. 

dimarts, 16 de maig de 2017

1707: Xàtiva en la guerra dels perrucons


Un article sobre Xàtiva i la guerra dels perrucons. L'escrit té 22 anys i continua plenament vigent.

Felip V, conqueridor de Xàtiva

dissabte, 13 de maig de 2017

Meravelles de Joan Pellicer


He anat al Museu de Prehistòria i Etnologia de València a veure l'exposició sobre el metge i etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer que es podrà visitar fins el 17 de setembre de 2017. Ocupa una sola sala que conté multitud d'objectes i documents lligats a la seua vida. Hi trobem algunes coses que per si soles poden definir la biografia íntima d'un home: la seua bicicleta, les seues càmeres fotogràfiques, una part de la seua biblioteca... 
Recorde que fa molts anys, en època de joventut, un dissabte em vaig aixecar de bon matí per tal d'acudir en companyia de l'amic i gramàtic Carmona a un barranc on Cristo va perdre el gorro, on Joan Pellicer havia organitzat una excursió. Tanmateix s'havia quedat afònic i a penes pogué parlar. I recorde especialment que al seu fenomenal llibre Meravelles de Diània va recollir i elogiar un fragment de la meua obra Cartes de l'Aljama

"...preferim, mentre abandonem Alboi anant cap a Xàtiva, recordar-lo com el va descriure en les seues delicioses Cartes de l'Aljama, Al-Xativí: "L'edifici blancament s'hi destaca entre el verd intens dels pàmpols de parres i figueres, de les branques dels pins que compassadament corren amb el vent vora el riu per sentir la fresca humitat a les arrels. Vora l'alqueria passa el riu com una humida serp que fugint del sol cerca un amagatall entre les pedres. Verge és ací encara la natura i qui viu a Alboi sempre gaudeix de pau i tranquil·litat" (Edicions del Bullent, 2002, pàg. 57).