dilluns, 16 d’octubre de 2017

La Lamentació xativina de Nicolau Falcó, obra del trimestre al Museu de la Seu de València

Nicolau Falcó, Lamentació procedent de Xàtiva


La taula de la Lamentació sobre el cos de Crist mort que en l'exposició La Llum de les imatges de Xàtiva (2007) vam atribuir al pintor Nicolau Falcó, és la peça del trimestre (octubre - desembre 2017) al museu de la Seu de València (punxeu l'enllaç):



La Piedad o Lamentación sobre el cuerpo de Cristo muerto (temple y óleo sobre tabla, 75 x 75 cm) datada del 1490-1500 aproximadamente, es la nueva obra del trimestre del Museo Catedral de Valencia, obra que el investigador Josep Lluís Cebrián i Molina atribuye al pintor valenciano Nicolás Falcó...

Baixeu-vos en pdf el nostre article:

Trobareu l'obra actualitzada en el nostre llibre recent  
Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI.
(núm. 21 de la catalogació)

http://www.xativa-llibres.com/Pintura%20sobre%20taula.htm

divendres, 6 d’octubre de 2017

La taula de Sant Bru de Joan de Joanes

Joan Macip. St. Bru. MNAC

La taula de Sant Bru del pintor Joan Macip (Joan de Joanes) és l'obra de la setmana al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Aquesta pintura fa parella en el Museu Nacional amb la de Sant Vicent Ferrer. Totes dues pertanyien a un petit retaule dedicat a Sant Sebastià en la Cartoixa de Valldecrist (Altura) en companyia de la taula titular i d'altra de Santa Anna. Les taules disperses de Sant Bru i Sant Vicent Ferrer foren adquirides pel Museu d'Art de Catalunya en 1904.
En aquesta obra de la setmana del Museu el sant cartoixà del silenci sosté un crucifix  en una mà i un llibre a l'altra. El text recull dos fragments de l'Espístola de Pau als romans, en una cal·ligrafia acurada i bella, com només sabia fer el gran pintor del renaixement valencià. 

Epístola de Pau als romans


dijous, 5 d’octubre de 2017

Jo sense sol i tu sense fe...


JO·SENSE·SOL
I·TV·SENSE·FE
NO·VALEM·RES

Rellotge de sol de la casa de la conreria. 
Monestir cistercenc de Santes Creus.
Aiguamúrcia. CATALUNYA
 


dissabte, 30 de setembre de 2017

¡Oh mundo, pues que me matas!: El Castell de Garcimuñoz


El Castell de Garcimuñoz crida l'atenció del viatgers que transiten per l'autovia Madrid-València a l'altura de L'Almarxa. La fortificació anomena també la petita població que l'acompanya.
Aquest castell, que gairebé fou un palau fortificat, és famós per estar lligat històricament a don Juan Manuel, personatge que el va habitar i també perquè en les immediacions va ser ferit de mort Jorge Manrique, el més gran poeta medieval de la llengua castellana. Entre les robes del poeta difunt van trobar un parell de cobles que començaven: «¡Oh mundo!, pues que me matas...» Transcorria la segona meitat del segle XV i aleshores s'esdevenia la guerra de Successió de la corona castellana entre Juana la Beltraneja i Isabel I.
Manrique fou l'autor de las coplas a la muerte de su padre, amb les quals:
Dejónos harto consuelo su memoria...

Les fotografies que acompanyen aquestes ratlles les vaig realitzar en l'estiu de 2007. En els darrers anys s'ha realitzat en l'interior de la fortalesa una intervenció arquitectònica anacrònica que ha provocat polèmica. Res a veure amb l'encertada restauració del veí castell de Belmonte.







divendres, 22 de setembre de 2017

Exposició Taulells a trepa (segle XX)


El Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana mostra una exposició temporal sobre la taulelleria del segle XX decorada mitjançant el procediment de trepa.
Aquest sistema de taulelleria industrial segmentava el procés de decoració amb diverses planxes o plantilles consecutives. L'exposició, molt pedagògica, facilita la comprensió del sistema amb diversos exemples, des del taulell en blanc a l'acabat eixit del forn. 
Hi trobareu molts dissenys modernistes i alguns exemples de l'època de la publicitat en taulelleria.
Una exposició recomanada per Art i Patrimoni. Resten pocs dies.   

 
La cursa de Michelín



dissabte, 16 de setembre de 2017

El convent de la Santa Creu de Villaescusa d'Haro

2017

Segon lliurament d'aquesta trilogia sobre el patrimoni artístic castellano-manxec situat en les immediacions de la carretera que va des de l'Almarxa a la Mota del Cuervo. Aquesta carretera tranquil·la que naix de l'autovia València-Madrid, a banda de gira-sols, vinya i cereals, ens ofereix alguns monuments que mereixen detindre's i visitar-los. Ací només esmentarem un monument per població.
En el post anterior tractàvem sobre el castell de Belmonte i molt prop trobem la vila de Villaescusa d'Haro, on destaca l'església conventual dels dominics, restaurada durant els darrers anys. 

2017

2012

En l'estiu de l'any 2012 l'església de la Santa Creu es trobava en curs de restauració, sense haver arribat a cobrir encara la nau. En l'estiu de 2017 les obres del temple estan acabades i la nau resta coberta amb una solució de disseny modern. Es tracta d'una església renaixentista, l'única part del convent dominicà que ha sobreviscut. Hi destaca la portada d'arc de triomf, la qual encara conserva la majoria de les escultures originals. En l'interior destaquen les capelles laterals. Per algun racó de l'edifici apareixen encara alguns elements arquitectònics amb reminiscències del gòtic tardà del segle XVI. 
En passar per la carretera s'albira l'altura considerable de l'edifici, a l'altra banda de les cases del poble, darrere de l'església parroquial i prop del poliesportiu. 
Pròximament parlaré del castell de Garci-Muñoz, possiblement la fortalesa més literària de Castella-La Manxa.

2012

2012

dilluns, 11 de setembre de 2017

"Una sin par". La fortalessa del marqués de Villena a Belmonte

En l'any 1456 el marqués de Villena, Juan Pacheco, començà a construir el castell de Belmonte. Sobre la porta d'entrada encara es conserva la figura d'un herald amb els escuts dels Pacheco i els Portocarrero. El marqués de Villena era un dels nobles castellans més poderosos de l'època del rei Enric IV. La fortalesa de Belmonte és un veritable palau fortificat, amb planta estelada. Hi destaca un conjunt notable d'enteixinats que enriqueixen el sostram de diverses estances i la decoració gòtica de la capella.
L'edifici defensiu i nobiliari es va degradar durant la Guerra de Successió del segle XVIII quan serví de base militar, i en el segle XIX durant la Guerra del Francès, moment en el qual va realitzar funcions penitenciàries. 
A la segona meitat del segle XIX, durant el regnat de l'emperador Napoleó III de França, la seua esposa, l'emperadriu Eugènia de Montijo, propietària titular del castell, va realitzar diverses obres de reconstrucció en estil historicista, a càrrec de l'arquitecte Sureda.
L'any 2005 vaig visitar l´'interior del castell de Belmonte i vaig tenir l'oportunitat de realitzar un reportatge fotogràfic. Aleshores era un monument destartalat d'interiors apuntalats. El vaig tornar a visitar la setmana passada i cal felicitar el restauradors. Un monument medieval i romàntic recuperat per al patrimoni artístic de Castella-La Manxa.

Visita recomanada per Art i Patrimoni. 


2005

2017






2005

2017
2005

2017

Decoració de la capella

dissabte, 2 de setembre de 2017

El mercat modernista de Colom a València


El Mercat de Colom de València, obra de l'arquitecte Francesc Mora, és l'edifici modernista més gran i important de la ciutat. Recordem que l'estació del Nord del ferrocarril és estil sezession i això és una altra història. No debades es tracta d’un dels monuments més visitats, sempre amb presència de turistes.

La decoració ceràmica, amb abundància de trencadís, conté elements al·lusius a la riquesa agrícola de la terra valenciana. Hi trobem també representats els productes que es venien al mercat: els del camp i els de la mar. L’arquivolta de la porta principal és plena de carrancs.

La comarca de l’Horta, ja des de darreries del segle XIX, comptà amb diversos mercats municipals, molt més modestos que aquest, els quals també feren servir la nova arquitectura del ferro per a construir edificis que milloraven la venda diària al detall. Això permeté que els venedors i el públic deixaren de patir les inclemències de l’oratge i els productes a la venda tingueren millor conservació. Han subsistit, per exemple, el mercats de ferro de Tavernes Blanques, el de Burjassot i el de Montcada. La Ribera Alta és una altra comarca amb mercats municipals d’arquitectura ressenyable, com per exemple el de Carlet i el de Castelló. Fins i tot després de la Guerra d’Espanya, durant el franquisme, es construïren alguns mercats d’arquitectura interessant, com el de Xàbia a la Marina Alta.

No totes les ciutats però, tingueren la sort de comptar amb ajuntaments dignes, que estigueren a l’alçada de construir un mercat municipal monumental. I pitjor encara incapaços també d’aixecar més tardanament ni que fos un mercat municipal funcional a l’estil dels que gaudeixen Canals (la Costera) o Quart de Poblet (l’Horta Sud).





.

diumenge, 27 d’agost de 2017

Espies i espionatge en les Jornades d’Art i Història

Espia infiltrat. Ei, a vore què fas.

Des de les I Jornades d’Art i Història  celebrades a Xàtiva l’any 2009 hem patit al llarg de totes les convocatòries anuals diversos casos d’espionatge local. Espies i espiots que sense interessar-los gens ni mica l’Art ni la Història assistien per a “passar el parte” del que allí s’esdevenia als que retien obediència o mantenien amistat servil. Han estat detectats de diverses franquícies polítiques i fins i tot de poders fàctics... Però la majoria d’espies, avorrits en les Jornades i feta la seua feina delatora, es cansaven aviat i desapareixien al cap d’un parell de convocatòries.

Tanmateix, des d’un principi, s’ha mantingut la persistència d’un parell de casos. La funció d’aquests dos espiots era informar al Manifasser i el seu amic del que es parla a les Jornades i proporcionar-los en mà des del primer dia el llibre d’Actes de les ponències; i informació detallada del que allí es diu, dossier fotogràfic inclòs.  Sospite que des de fa dos anys s’està produint un relleu generacional per tal de poder renovar  una de les places d’espia, ja amortitzada per no dir cremada.

Aquesta xarxa carnavalesca d’espionatge és intrincada i s’han pogut detectar altres agents en diversos esdeveniments locals: actes culturals, presentacions de llibres, actes empresarials...; igual t’envien a tafanejar jubilats que enxufats agraïts o algun familiar.

És possible que a les Jornades d’Art i Història hi haja d’altres espies, però no cap dubte que són més professionals i saben passar desapercebuts. Ni coneixem els seus amiguitos de l’alma del partit ni tampoc han intentat vendre’ns la moto.

En fi, lacais al servei d’alguns espècimens de l’ecosistema faunístic pseudocultural xativí... ergo... sabatenses il·lustres.


Si no lo veo no lo creo

dissabte, 19 d’agost de 2017

La fira de les vanitats, la fira de l'arlequí. Xàtiva 2017

L'arlequí fent malabars

arlequí

1. Bufó barreja d’ignorància, astúcia i malícia que pertany a la categoria dels infrapallassos. 2. Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors diversos. 3. El qui canvia fàcilment de pensament.  
En la farsa en ocasions se’l pot trobar acompanyat d’un chambelán.


divendres, 11 d’agost de 2017

Tres taules d'un mateix retaule


El Museu de Belles Arts de Xàtiva conserva tres taules de la segona meitat del segle XVI i d'autor desconegut que sens dubte són de la mateixa mà i van pertànyer a un mateix retaule desballestat. Tanmateix, en el museu, la taula principal de la Puríssima es troba en una sala i les dues de sant Josep i sant Antoni Abat (que formarien part de la polsera) s'exposen en un altra, sense posar-les en relació.
Al llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història ja posàrem en relació d'autoria la taula de la Puríssima amb el retaule d'Ànimes de 1572 que conserva el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Museu de BBAA de Castelló, 1572



  Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI