dissabte, 16 de desembre de 2017

70 Aniversari de la Biblioteca pública municipal de Xàtiva

15 desembre 2017

La Biblioteca de Xàtiva celebra per aquestes dates 70 anys al servei dels xativins i les xativines. L'entitat cultural municipal ha passat per diversos locals al llarg de la seua llarga vida. Entre els edificis que allotjaren els llibres dels ciutadans destacà, arquitectònicament, la desapareguda biblioteca de la Glorieta, sens dubte una de les primeres biblioteques locals valencianes construïdes de nova planta.
Recupere per a l'ocasió, del meu arxiu, quatre fotografies que vaig realitzar en juliol de l'any 1991, durant l'enderroc d'aquell edifici.

 



Cuidar, guarir, morir. La malaltia llegida en els ossos

Exposició que es podrà visitar al Museu arqueològic municipal d'Alcoi fins el 25 de febrer de 2018.


diumenge, 10 de desembre de 2017

Exposició: L'enigma del vas, obra mestra de l'art ibèric


Fins el 25 de març de 2018 el Museu d'Arqueologia de València ofereix una petita exposició al voltant del vas de Llíria "la dansa dels guerrers". S'hi documenta la troballa arqueològica en 1934 al Tossal de Sant Miquel i s'analitza la tècnica pictòrica, a més d'incloure altres peces relacionades, possiblement pintades pel mateix artista terrisser.
A destacar la presència del diari original d'excavacions, redactat en valencià durant la II República, on es parla del "vas de Micenes"; i diverses peces arqueològiques representades en el vas.







dimarts, 5 de desembre de 2017

La Nativitat del basquet. Mateu Llopis


Nativitat, Seu de Xàtiva, vers 1540-1544
MATEU LLOPIS
(Còrdova vers 1520 - Ciutat de Mallorca 1591)

BON NADAL 2017!

cARTipàs 9: Joan Bru i Plancha: un nou plafó de la Sagrada Família a la fusteria



JOAN BRU I PLANCHA
Un nou plafó de la Sagrada Família a la fusteria


Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina



(Cartipàs núm. 9, desembre 2017)




St. Vicent Ferrer. Rotglà


Joan Bru va nàixer l’any 1773 a València al si d’una família de pintors i gravadors. Es formà a l’Acadèmia de Belles Arts i treballà a les Reials Fàbriques de Taulells de la ciutat, algunes obres de les quals, plafons devocionals i paviments, contenen la marca de la fàbrica i la signatura del pintor. És el cas de la Mare de Déu del Carme de Planes, la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera de 1807, el paviment de l’aula capitular de la Seu de Saragossa de 1808, els paviments de l’ermita del Remei d’Alcanar o el paviment de la col·lecció Valentí Mestre al Museu de Mallorca.

Algunes obres que pintà, com els plafons amb Sagrades Famílies d’Agullent i Cocentaina o el de Sant Antoni de Pàdua de les Coves de Vinromà (any 1798), encara palesen la tradició pictòrica de finals del segle XVIII. Cal tenir en compte, però, que la seua producció simultanieja aquesta tradició amb la nova moda classicista (academicista) com veiem al panell de l’Eucaristia del Col·legi del Patriarca (any 1796). Bru fou un pintor d’excel·lent qualitat que encetà un nou període d’esplendor en la taulelleria valenciana.

Del pintor es conserven a Rotglà (la Costera), a la façana d’una casa de la carretera de València, tres plafons producte d’un collage. Un d’ells ha estat dividit de manera artificiosa en dues parts, impedint així que apreciem l’obra tal com Bru la creà. L’altre està format per taulells que en origen conformaven dos plafons diferents.

En el primer cas es tracta de la Puríssima adorada per sant Francesc d’Asís i santa Clara. Partit en dos conjunts, molts taulells estan trabucats i capgirats; a més a més en falta un, el que ocuparia el lloc núm. 18. El format del plafó original és quadrat, amb un especejament de 5 x 5 taulells, situant-se els tres personatges de forma piramidal. Sant Francesc té als peus el llibre de l’Apocalipsi obert pel capítol XII on es narra l’aparició al cel d’una dona amb la lluna davall dels peus i una corona de dotze estrelles al cap, atributs que assimilà la iconografia de la Immaculada. No cal recordar que foren els franciscans els defensors de la tesi de la Immaculada Concepció.

L’altre conjunt barreja en un únic plafó restes d’un Sant Vicent Ferrer i d’un Sant Josep a la fusteria (Sagrada Família al taller). És un collage de 3 x 3 taulells, dels quals la majoria (6 peces) pertanyen a l’escena del sant dominic. El Sant Vicent és similar a un plafó de Rocafort, de cronologia posterior. A l’obra de Rotglà només tres taulells i un fragment corresponen al plafó del taller de sant Josep. Ambdós tenen una sanefa idèntica formada per una fina tija i petites fulles, el que evidència la mateixa cronologia.

El plafó de la Puríssima l’atribuírem a Joan Bru i incloem una reconstrucció que publicàrem en l’any 2009. Ara, en aquest treball, atribuïm al pintor els altres dos que formen el collage, el de Sant Vicent i el del taller de Sant Josep, i reconstruïm aquest últim.

Als taulells que resten del plafó que representa la Sagrada Família a la fusteria veiem:

1.- Taulell cantoner superior esquerra. Una prestatgeria de fusta amb decoració d’ebenisteria plena d’eines de fuster: escaire, compàs, barrina, llima, enformador, ribot.

2.- Taulell central superior. Lateral de la prestatgeria, inici d’una cortina i querubí.

3.- Taulell central inferior. Peus del banc de fuster i foguera amb el cassó per a preparar la cola. Es veu la mà del Xiquet remenant amb la paleta.

4.- Fragment cantoner superior dret. Cortinatge. 

St. Josep. Col. Sergio León

A aquestes quatre peces hem d’afegir un taulell de la col·lecció Sergio León que actualment està dipositada al Museu de Belles Arts de Castelló. Representa sant Josep treballant a la fusteria, amb la garlopa. S’hi veuen altres eines com el martell o la serra. Es tracta clarament també d’una pintura de Joan Bru, un taulell solt que va pertànyer a un panell en principi desaparegut. El que ens fa relacionar aquesta peça amb el plafó de Rotglà, però, és la sanefa idèntica que corre per l’esquerra i sobretot part de les tenalles penjades que es veuen darrere l’esquena del sant. Coincideixen perfectament amb l’altra part de la ferramenta que hi ha al taulell cantoner superior esquerra de Rotglà. Per tant, aquest taulell amb sant Josep, s’ha de situar just baix d’aqueix, tal i com ho presentem al plafó que reconstruïm.

De moment no podem afirmar de manera contundent que el taulell de Castelló i les restes de Rotglà formaren part del mateix conjunt. Caldria veure en tot cas si els taulells obrats a la façana tenen alguna marca pintada amb manganès al revers i si aquesta es podria enllaçar amb el dors de la peça solta. També era corrent en l’època que un artista ceràmic pintés diversos plafons amb el mateix tema, fins i tot amb el mateix estergit i especejament.

En qualsevol cas, la recomposició amb els quatre taulells i el fragment deixa veure que Joan Bru va seguir directament i molt fidel la xilografia de “San Joseph, la Virgen, y el Niño Jesus.”



Sagrada Família a la fusteria. Reconstrucció




Per saber-ne més:

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (2008): “La Puríssima del carrer Abat Pla”, L’Informador de la Costera, núm. 342, 12-04-2008, pàg. 4. www.academia.edu/6140750

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2009): Pintura ceràmica a Xàtiva: plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Premi d’Assaig Carles Sarthou de Xàtiva 2008. Xàtiva, Mateu. Esp. pàg. 31-33 i 65-69.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2010): “El pavimento de la sala capitular de la Seo de Zaragoza”. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, núm. 106, pàg. 7-21.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX, Xàtiva, Ulleye.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; SEGURA MARTÍ, J. M. (2014): “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, 64, 2014, pàg. 218-233.

NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2009): “Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009. Xàtiva, Ulleye, pàg. 167-178 i 221-226. www.academia.edu/2499694

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2016): “Més obres dels pintors ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2011. Xàtiva, Ulleye, pàg. 105-118 i 153-168. www.academia.edu/4093978

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; SEGURA MARTÍ, J. M. (2011): “Mare de Déu dels Lliris”, en Llum de les Imatges: Camins d’art: Alcoi 2011. València, Generalitat, pàg. 422-423.



Baixeu-vos el quadernet en PDF d'aquest cARTipàs 9 en ACADEMIA.EDU:

dimecres, 29 de novembre de 2017

La revista de Canals núm. 3


El núm. 3 de la Revista de Canals es presentarà el proper 18 de desembre de 2017 a les 7:30 de la vesprada, en la sala d'actes de la Casa de la Cultura de Canals. 
L'acte correrà a càrrec del director d'aquesta publicació anual, Francesc Tormo, i de Joan Mateu, professor de Geografia física de la Universitat de València.
Hi publique l'article: "Tres plafons del pintor ceràmic Josep Sanchis a Canals".

Josep Sanchis. St. Vicent Ferrer
 

dimecres, 22 de novembre de 2017

SIGNUM: La glòria del Renaixement al Regne de Múrcia. Exposició a Caravaca


En pocs dies conclourà a Caravaca de la Creu l'exposició SIGNUM, la glòria del Renaixement al Regne de Múrcia. La mostra recull diverses peces del bo i millor de l'art murcià al segle XVI, especialment pel que fa a la pintura; però també trobareu peces escultòriques, d'orfebreria, tèxtil i fragments arquitectònics... Això significa que en l'espai expositiu de l'església dels jesuïtes de Caravaca trobareu reunides les obres de l'etapa murciana en solitari del pintor Ferrando Llanos, anteriorment company de taller de Ferrando Yáñez de l'Almedina. Aquestes obres provenen del mateix Santuari de Caravaca, i del Museu de Belles Arts i la Seu de Múrcia. Una bona ocasió, doncs, per admirar en conjunt l'obra del gran pintor manxec.

 

Del catàleg cal destacar un parell d'estudis a càrrec de Lorenzo Hernández Guardiola, sobradament conegut en l'àmbit de l'Art valencià. El final del llibre recopila en un annex sis texts clàssics sobre el Renaixement murcià.


Una ocasió única per admirar l'art renaixentista murcià i el patrimoni artístic de Caravaca de la Creu, que com altres ciutats de la comunitat autònoma val la pena visitar i conèixer.


EXPOSICIÓ RECOMANADA PER ART I PATRIMONI


dissabte, 18 de novembre de 2017

cARTipàs 8: Un retaule de la Santa Creu del Mestre de Xàtiva

UN RETAULE DE LA SANTA CREU
DEL MESTRE DE XÀTIVA

Josep Lluís Cebrián i Molina
Beatriu Navarro i Buenaventura


1. Constantí i Sta. Elena amb la Vera Creu. Col. particular


L’historiador nordamericà Chandler Rathfon Post publicà en A History of spanish painting una fotografia de l’Exaltació de la Vera Creu del Mestre de Xàtiva (1941, vol. VIII-II, fig. 341), que veié a Magdeburg, a la col·lecció Grotkass [fig. 1]. La taula formaria part d’un retaule dedicat a la Santa Creu o a Santa Elena. L’escena conté l’emperadriu Elena presentant la vera creu al seu fill l’emperador Constantí. El cap de Constantí també està envoltat per l’aureola de santedat, perquè “Constantí el Gran” fou considerat el primer emperador romà convertit al cristianisme. Als peus de la parella imperial un àngel agenollat sosté també la creu. És el mateix àngel que va indicar a Elena on trobaria les relíquies de Crist a Terra Santa. Constantí i Elena se’ns mostren ricament abillats, a l’estil dels reis medievals de darreries del segle XV. Mentre ell sosté el ceptre del poder terrenal, Elena porta els tres claus de la creu que representen la resurrecció de Crist i el poder sobre la mort. Un antecedent d’aquesta santa, uns anys anterior i més humil, és la versió del pintor que trobem en la polsera del retaule d’En Guerau Ripoll de Castellverd i Sanç [fig. 2].


2. Sta. Elena. Retaule d'En Guerau. Xàtiva


Recentment s’ha subhastat a la galeria Christie’s de Nova York dues taules amb escenes de la llegenda de la Santa Creu (31 oct. 2017, lot 67): el Combat entre Cosroes i Heracli (74,3 x 71,8 cm) i la Restitució de la Creu per l’emperador Heracli (84,8 x 72,1 cm) [fig. 3 i 4]. Al catàleg de la subhasta figuren simplement com taules d’escola valenciana del segle XV i també desconeixen la procedència. Únicament s’apunta que havien estat venudes (com anònimes) l’any 1996 a Sotheby’s de Nova York.

Es tracta clarament de dues obres de la producció de l’anomenat Mestre de Xàtiva, al qual les atribuïm, i les datem vers 1495. Són d’estil idèntic al de les cases de la predel·la del retaule de Sant Feliu de Xàtiva, dedicades a la Passió i Mort de Crist, amb una cronologia paral·lela. 


3. Combat del príncep de Pèrsia i l'emperador Heracli. En el comerç

4. Heracli restitueix la creu a Jerusalem. En el comerç


Els brocats amb la combinació dels colors blau i roig sobre daurat, és similar al que podem trobar en altres obres del mestre, com és el cas de la predel·la esmentada del retaule de Xàtiva. Hi trobem els mateixos barrets que s’amuntonen o els cascs lluents dels militars. Les arquitectures ja són bastant esquemàtiques, d’aspecte metàl·lic; de forma que l’obrador del pintor s’endinsarà en pròximes obres a una nova fase estilística que la historiografia ha anomenat artificiosament “Mestre d’Artés”.

No hi ha dubte que les dues taules subhastades provenen d’un retaule dedicat a la Santa Creu. Possiblement el retaule es va desmuntar per tal de vendre les peces per separat, cosa que facilitava la venda i augmentava els guanys. I almenys quatre taules germanes més podrien trobar-se també en col·leccions dels Estats Units de Nord Amèrica. Pensem, a més, que la taula de Constantí i Elena publicada per Post, podria pertànyer a aquest retaule desmembrat. És evident que el Mestre de Xàtiva podria haver pintat més d’un retaule dedicat a la Santa Creu, però la sospita d’un origen comú és raonable. Aquesta taula estaria situada al carrer central, mentre que les dues recentment subhastades es trobarien en el carrer de la dreta [fig. 5].

La taula del combat entre el fill del rei Cosroes de Pèrsia i l’emperador Heracli situa els dos personatges lluitant sobre un pont que creua el riu Danubi. La llança d’Heracli es clava en el pit del príncep persa. Sobre els caps del soldats d’Heracli veiem les tendes de campanya del l’exèrcit de l’emperador. Una creu decora una de les tendes militars; i una creu s’apareix en el cel del campament anunciant la victòria dels cristians. El fill de Cosroes i Heracli havien acordat que lluitarien ells sols i qui guanyés seria el líder de la milícia del perdedor, de manera que no correria inútilment la sang de milers d’homes. Els rostres dels soldats d’aquesta taula pertanyen al repertori del Mestre de Xàtiva i per no citar més obres, els podem trobar en l’adès esmentada predel·la xativina. La ciutat fortificada i el pont arquejat sobre el qual lluiten els protagonistes també pertany al repertori de l’obrador.

La restitució de la Creu a Jerusalem rescatada per Heracli recull l’escena final d’un altre episodi de la Llegenda Daurada. El seguici arribà a la mateixa porta de la ciutat per on havia entrat Crist els dies anteriors a la Passió. Heracli tornava la creu a la ciutat santa, però acompanyat de tota l’ostentació imperial. Davant seu les dovelles de l’arc de la porta caigueren fent un mur de carreus que l’impediren el pas. Aleshores va aparèixer un àngel portacreu i li digué: Quan el rei del cel poc abans de la Passió va entrar per aquesta porta no ho va fer com un rei, sinó modestament, cavalcant sobre una burreta i fent exemple d’humilitat. L’emperador llavors començà a plorar, descavalcà, i es desvestí de les robes règies. Entrà en Jerusalem a peu i en camisa, sostenint el fragment de la creu que havia recuperat a Pèrsia. A esquenes d’Heracli, el pintor ha reduït el seguici imperial als tres personatges del primer terme i al darrere només suggereix la resta de dignataris amb una aglomeració de barrets que omet els rostres. Aquests tres dignataris principals els trobem sovint en escenes del taller que representen el Judici de Pilat.

Pel que fa a la resta d’escenes en parador desconegut del retaule, podem identificar-les en altres conjunts pictòrics dedicats a l’advocació. Per exemple, en un retaule del gòtic internacional, pintat vers 1400, que exposa el Museu de Belles Arts de València, provinent del convent dominic d’aquella ciutat. 

Al carrer esquerre hi trobem:

- Soterrament del Pare Adam al Gòlgota.

- Visió i victòria de Constantí.

- Santa Elena descobreix la Vera Creu.

I en el carrer de la dreta:

- Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli.

- Mort de Cosroes rei de Pèrsia.

- Heracli restitueix la Santa Creu a Jerusalem.
 


5. Hipòtesi sobre el retaule


Deixem en negreta les escenes que tenim i la resta serien les taules del Mestre de Xàtiva que caldria localitzar per a poder completar el retaule. Pel que fa al carrer central, l’espina contindria un Calvari, davall hi hauria un Judici Final i baix l’Exaltació de la Santa Creu (Constantí i Elena) publicada per Post. Trobem una taula del Judici Final en el retaule del Museu de Belles Arts de València, i la trobem de bell nou al retaule de la Santa Creu que els pintors Martí Bernat i Miguel Ximénez contractaren en 1481 per a l’església de Blesa, en l’Aragó, actualment al Museu de Saragossa. Aquesta podria ser a grans trets la distribució del retaule que reconstruïm.

Pel que fa a l’origen d’aquesta obra del Mestre de Xàtiva, sense documentació ni dades sobre les tres taules conegudes, és impossible determinar-lo. A Xàtiva hi hagué una confraria de la Vera Creu en l’església dels dominics, institució religiosa reservada només a cavallers, ciutadans i generosos, amb els estatuts aprovats en l’any 1333. L’esglesiola de la Torre de Canals, construïda al segle XIV, també està dedicada a la Santa Creu i tingué un retaule major medieval, del qual encara sobrevisqué la taula del Calvari en el retaule escultòric barroc fins 1936; obra pictòrica sobre la qual no se sap res. Finalment, a la ciutat de València, hi hagué una església parroquial medieval dedicada a la Santa Creu. El temple patí una reforma barroca al segle XVII i vers 1842 fou enderrocat. Res no se sap, tampoc, del seu retaule major medieval.

L’obrador del Mestre de Xàtiva, en la seua tercera i darrera fase (l’anomenat Mestre de Borbotó), tornaria a pintar Constantí i Santa Elena [fig. 6]. Es tracta doncs d’una versió més tardana i senzilla; lluny ja del tractament medieval, el pintor es troba influenciat, en la mida de les seues possibilitats i l’edat avançada, per l’estil renaixentista. Tot, en un procés d’hibridació dels estils gòtic flamenc i italià renaixentista que patiren la majoria de pintors valencians durant el primer quart del segle XVI. Aquesta taula de la “fase Borbotó” del taller és la central d’una predel·la de cinc cases amb parelles de sants que segons s’ha publicat provindria de Bocairent.


6. Exaltació de la Sta. Creu (fase Borbotó). Col. particular

Per saber-ne més:



CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2007): “Calvari”, dins Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi, Xàtiva, 2007. Calálogo. Valèn¬cia, Generalitat, pàg. 382-385. En Disponible en https://www.academia.edu/2499844
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): “Les taules del Mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l’església de Palau-solità”. Terme, 29, pàg. 107-117. En Disponible en https://www.academia.edu/12134881
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mes¬tre d’Altura”, dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 139-153. En Disponible en https://www.academia.edu/30107619
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2016): “Vicent Macip aprenent de Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina”. Al¬berri, 26, pàg. 171-187.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a Xàtiva. Segles XIV-XVI. Xàtiva, Ulleye. Una mostra en https://www.academia.edu/33382070



Baixeu-vos el quadernet en PDF d'aquest cARTipàs 8 en ACADEMIA.EDU:





cARTipassos anteriors



CARTIPÀS 1 (2009): Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca. Centre d’interpretació.
CARTIPÀS 2 (2010): Palau de la Senyoria. Alfara del Patriarca. Informe historicoartístic.
CARTIPÀS 3 (2016): El plafó de Sant Onofre anacoreta de l’Alcúdia de Crespins.
CARTIPÀS 4 (2016): Una nova obra de Gaspar Requena. A propòsit de la peça del trimestre  del Museu de la Seu de València.
CARTIPÀS 5 (2016): Una Davallament de Gaspar Requena
CARTIPÀS 6 (2017): Un nou retaule renaixentista a la Seu de València
CARTIPÀS 7 (2017): Dues obres de Valentí Garcés al Camp de Morvedre





Academia.edu: https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Academia.edu: https://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina


ART I PATRIMONI: http://artpatrimoni.blogspot.com.es


Taulelleria valenciana: https://www.facebook.com/taulelleriavalenciana