diumenge, 22 de gener de 2017

Retorn al palau de Benissuera



A darreries dels anys 80 o començaments dels 90 visití Benissuera. Vaig realitzar unes diapositives del palau dels Bellvís, però no les he trobat. Crec que el meu arxiu fotogràfic analògic necessita una catalogació...

Des d’aleshores només havia tornat a la plaça del palau en una visita fugaç a començaments del segle XXI. De la primera estada, la de les diapositives que no trobe, recorde que mentre fotografiava es va aproximar un ancià a entaular conversació. La conversa amb els ancians del segle XX era sempre molt pedagògica perquè havien viscut molt, intensament. Els ancians televisius d’ara han perdut massa hores davant la caixa tonta i llurs converses són bastant estereotipades. No vull ni pensar com serem els ancians internautes, com serà la nostra conversa...

Aquell home havia estudiat la carrera de magisteri durant la II República espanyola i en acabar la guerra els vencedors no li reconeixien el títol universitari. Mai no va poder dedicar-se a l’ensenyament i treballà de comptable a la ciutat de València. Ara, jubilat a Benissuera, m’acompanyà a veure el palau per darrere i recorde que arribàrem a entrar en el pati de l’edifici.

En retornar a visitar el palau he fet pràcticament la mateixa volta, les mateixes fotografies ─ara digitals─ i he recordat la història d’aquell home, més que no les peripècies del monument que també ens relatà. El lector trobarà a la xarxa informació erudita sobre l’edifici i les seues peripècies més recents. Aquest post és més literari que altra cosa. :)

I tan important com l’edifici històric és l’hort clos que té al darrere, amb les deixalles d’un jardí en terrasses del segle XIX. Les façanes posterior i lateral estan més intactes i són més atractives que la principal i representativa que s’aboca a la plaça presidida per un petit Sant Antoni Abat de fusta. Al fons de la plaça, en la part baixa, albirem un rètol turístic de llauna d’aquests que acaben rovellant-se pel temps. Ens informarà sobre la història d’aquest magnífic palau de Benissuera? Oh, quina gran decepció: festes i gastronomia! Braços de gitano i rollets d’ou!

La trivialitat s’institucionalitza.