divendres, 28 d’abril de 2017

2007-2017: desé aniversari de la publicació facsímil de Las tablas de las iglesias de Játiva

Editorial Ulleye


Fa 10 anys que vam comboiar l’editorial Ulleye per a que publiqués l’edició facsímil del llibre Las tablas de las iglesias de Játiva, un museo de primitivos. Durant aquests anys, una obra tan imprescindible en la Història de la pintura, ha estat fàcilment accessible als lectors interessats en aquest camp de la Història de l’Art. Aleshores enriquírem aquesta nova edició amb una introducció que actualitzava una mica el tema, afegia un índex alfabètic que facilitava molt  les recerques, milloràvem les fotografies de l’edició original en blanc i negre i finalitzava amb un apèndix de fotografies a color. Amb aquest treball, aconseguírem fer més interessant per als investigadors aquest facsímil. El bibliòfils continuaran preferint l’edició original de 1912.


Elies Tormo i Monsó (Albaida 1869 – Madrid 1957) està considerat com l’autor del primer intent seriós d’aplicar el mètode científic a la Història de l’Art. Dirigí l’Archivo español de Arte y Arqueología i col·laborà en el Boletín de la Sociedad española de excursiones. Divulgà l’Art en les Cartillas excursionistas Tormo. Publicà multitud d’articles i monografies i fou conferenciant. 


En certa manera, Las tablas... encapçalaren una sèrie de publicacions dedicades a la pintura medieval i renaixentista, entre les quals mencionarem: Jacomart y el arte hispanoflamenco cuatrocentista (1914), Yáñez de la Almedina, el más exquisito pintor del renacimiento español (1916), El museo diocesano de València (1923), Rodrigo de Osona y su escuela (1933) i Miscelánia de primitivos españoles. En la Guia de Levante (1923) recolliria notícies breus sobre moltes de les taules que estudià.


La publicació de Las tablas... s’edità gràcies a Francisco de Laiglesia y Auset (†1922), de la real Academia de la Historia de Madrid, al qual l’autor li dedicà el llibre. De Laiglesia havia estat anteriorment diputat a les Corts espanyoles pel districte de Xàtiva.


Devem aquesta obra singular a les inquietuds d’Elies Tormo i el seu treball, però també, a la Companyia de Camins de Ferro del Nord: ...”las forzadas esperas del inverosímil empalme de trenes del Norte” (p. 66) i ...”el empalme de Játiva, en viaje de vuelta á Madrid, ha sido dulcemente concebido por los admirables directores de la empresa del Norte. Hay que estar en la estación, para tomar el correo, los que bajamos por la vía de Alcoy, la friolera de 4 horas y treinta y dos minutos” (p. 13)...



En aquestes quatre hores llargues Elies Tormo tingué temps de sentir missa i recórrer les esglésies xativines admirant les velles pintures testimoni d’un passat més esplendorós. Producte d’aquests temps perduts guanyats per a la Història de l’Art són una sèrie d’articles que publicà al diari Las Provincias entre 1907 i 1912. Las tablas... recull els textos de la premsa i afegí notes, croquis i fotografies. Les fotografies són d’Enric Cardona, amb les plaques exposades 10 ó 12 hores perquè s’hagueren de fer a l’interior de les esglésies, amb molt poca llum. En aquella època l’electricitat encara no havia arribat a l’interior de molts dels temples xativins. Es tractava per tant d’un llibre ben editat i il·lustrat. A Xàtiva no tingué la difusió que després tindran els llibres de Carles Sarthou (els Datos para la historia... publicats per l’Ajuntament) i eren pocs els exemplars originals a mans de particulars.


El llibre de Tormo té la vàlua de traure a la llum la pintura xativina dels segles XV i XVI, fins aleshores pràcticament desconeguda. El treball minuciós i pacient de l’autor, amb l’acompanyament gràfic, va difondre l’art medieval xativí i té una vàlua tal que cent anys després ningú no ha escrit una altra monografia sobre el tema. Si hem de definir el llibre en poques paraules, podrien ser tres: estima, treball i modernitat. Algunes de les pintures que s’hi recullen foren destruïdes en la Guerra d’Espanya però la major part encara podem admirar-les. Gràcies a Elies Tormo coneixem fins i tot les mides i detalls del que ja no tenim. La ciutat era per a l’autor un Museu de primitius, on cada església, cada ermita, conformava una sala en la qual es podia gaudir de l’art pictòric medieval i modern.