dimecres, 26 de juliol de 2017

Exposició de l'Estació del Nord de València i l'arquitecte Demetri Ribes


L'Estació del Nord, construïda fa cent anys a València per la Companyia de Camins de Ferro del Nord, empresa on per cert treballava el meu besavi Luis Cebrián Gabaldón, acull una petita exposició sobre la construcció de l'edifici centenari i l'arquitecte Demetri Ribes.
L'edifici estil sezession ha estat escenari de les vides de molts valencians i llurs avantpassats directes. Ha acollit locomotores a vapor, ferrobusos, automotors, talgos... i un riu continu de gent que se'n va i que arriba. Aquesta estació del ferrocarril fou i és una porta terrestre, emblemàtica, de València. Una de les estacions més belles d'Europa. 
Trobareu a l'exposició, plànols, fotografies antigues, documentació, peces ceràmiques decoratives, taulells i fragments de trencadís. L'edifici es constituí en un mostrari permanent de les belles arts industrials valencianes de començaments del segle XX.
Una exposició recomanada per Art i Patrimoni.



Demetri Ribes, arquitecte

dimarts, 25 de juliol de 2017

Chimeneas singulares valencianas

Onda

Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.

València
ISBN 978-84-944837-8-3

divendres, 21 de juliol de 2017

Les gàrgoles d'Aiòder



Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció. 

Torre dels dominics. Any 1808

Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.

A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.

Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:

- D’on ets?

- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació. 


diumenge, 16 de juliol de 2017

La fira de Xàtiva


Ja disponible en Academia.edu una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La fira de Xàtiva. Del 15 al 20 d'agost.

La feria de Xátiva


Ja disponible en Academia.edu, en castellà, una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La feria de Xátiva. Del 15 al 20 de agosto.

Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu


Ja disponible en Academia.edu una publicació de 2001 sobre el doble patronatge de Xàtiva: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva).

San Félix y la Virgen de la Seo


Ja disponible en Academia.edu, en castellà, una publicació de 2001 sobre el doble patronatge de Xàtiva: Sant Feliu y la Mare de Déu de la Seu (Xátiva).

dissabte, 1 de juliol de 2017

L'escala santa del convent de les clarisses de Xàtiva


Ja disponibles en Academia.edu tres articles de premsa publicats als setmanaris L'Informador de la Costera i Notícia-7:

- "L'escala del cor alt del convent de Santa Clara de Xàtiva".
- "Canals al segle XVIII".
- "La foguera de Canals".