diumenge, 27 d’agost de 2017

Espies i espionatge en les Jornades d’Art i Història

Espia infiltrat. Ei, a vore què fas.

Des de les I Jornades d’Art i Història  celebrades a Xàtiva l’any 2009 hem patit al llarg de totes les convocatòries anuals diversos casos d’espionatge local. Espies i espiots que sense interessar-los gens ni mica l’Art ni la Història assistien per a “passar el parte” del que allí s’esdevenia als que retien obediència o mantenien amistat servil. Han estat detectats de diverses franquícies polítiques i fins i tot de poders fàctics... Però la majoria d’espies, avorrits en les Jornades i feta la seua feina delatora, es cansaven aviat i desapareixien al cap d’un parell de convocatòries.

Tanmateix, des d’un principi, s’ha mantingut la persistència d’un parell de casos. La funció d’aquests dos espiots era informar al Manifasser i el seu amic del que es parla a les Jornades i proporcionar-los en mà des del primer dia el llibre d’Actes de les ponències; i informació detallada del que allí es diu, dossier fotogràfic inclòs.  Sospite que des de fa dos anys s’està produint un relleu generacional per tal de poder renovar  una de les places d’espia, ja amortitzada per no dir cremada.

Aquesta xarxa carnavalesca d’espionatge és intrincada i s’han pogut detectar altres agents en diversos esdeveniments locals: actes culturals, presentacions de llibres, actes empresarials...; igual t’envien a tafanejar jubilats que enxufats agraïts o algun familiar.

És possible que a les Jornades d’Art i Història hi haja d’altres espies, però no cap dubte que són més professionals i saben passar desapercebuts. Ni coneixem els seus amiguitos de l’alma del partit ni tampoc han intentat vendre’ns la moto.

En fi, lacais al servei d’alguns espècimens de l’ecosistema faunístic pseudocultural xativí... ergo... sabatenses il·lustres.


Si no lo veo no lo creo

dissabte, 19 d’agost de 2017

La fira de les vanitats, la fira de l'arlequí. Xàtiva 2017

L'arlequí fent malabars

arlequí

1. Bufó barreja d’ignorància, astúcia i malícia que pertany a la categoria dels infrapallassos. 2. Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors diversos. 3. El qui canvia fàcilment de pensament.  
En la farsa en ocasions se’l pot trobar acompanyat d’un chambelán.


divendres, 11 d’agost de 2017

Tres taules d'un mateix retaule


El Museu de Belles Arts de Xàtiva conserva tres taules de la segona meitat del segle XVI i d'autor desconegut que sens dubte són de la mateixa mà i van pertànyer a un mateix retaule desballestat. Tanmateix, en el museu, la taula principal de la Puríssima es troba en una sala i les dues de sant Josep i sant Antoni Abat (que formarien part de la polsera) s'exposen en un altra, sense posar-les en relació.
Al llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història ja posàrem en relació d'autoria la taula de la Puríssima amb el retaule d'Ànimes de 1572 que conserva el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Museu de BBAA de Castelló, 1572



  Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI



dimarts, 8 d’agost de 2017

Un retaule valencià de Mateu Llopis, pintor cordovès del segle XVI naturalitzat a Mallorca

Mateu Llopis. Retaule dels Sants Joans. Seu de Xàtiva

Mateo López fou un pintor cordovès que molt jove es traslladaria a València, segons que se suposa, a acabar de formar-se en l'obrador de Vicent Macip i Joan de Joanes. A partir de l'any 1546 el trobem domiciliat a Mallorca on va establir un obrador. Morí en 1591. En la documentació balear el trobem com Mateu Llopis i en ocasions con Mateu Lopes. Tingué un fill mallorquí, també pintor i d'idèntic nom (Mateu Llopis) que va col·laborar en el taller patern; però el pare va sobreviure al fill. 


Mateu Llopis. Detall de Sant Joan Baptista, de clara influència joanesca

Mateu Llopis és pràcticament un desconegut en la historiografia pictòrica valenciana. En aquesta publicació recent, Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI, li hem atribuït el retaule dels Sants Joans de la Seu de Xàtiva, la primera obra valenciana  i per tant prebaleàrica coneguda del pintor. Es tracta d'un retaule que hem datat entre 1540 i 1544, influenciat per Vicent Macip i el seu fill Joanes, i on ja trobem el trets estilístics fonamentals que caracteritzaran la producció balear immediatament posterior del pintor.


Mateu Llopis. Detall de la Gitadeta en la taula de la Dormició de Maria

Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI