dijous, 4 de febrer del 2016

La torre de la Casa de la Ciutat de Xàtiva


Des de l’Edat Mitja fins el segle XIX Xàtiva va tenir un edifici municipal exempt, de caràcter monumental, que estava situat entre els carrers de la Corretgeria, Noguera, la Presó i la plaça de les Corts. Patí una reforma renaixentista al segle XVI i una altra posterior al XVIII. Després vingué la decisió de traslladar l’Ajuntament a l’antic convent de Sant Agustí i enderrocar l’antiga Casa de la Ciutat. Un error de futur, igual que enderrocar les muralles i els portals. I una pèrdua enorme per al patrimoni arquitectònic xativí. De “pelotazos” urbanístics i bombolles immobiliàries hi ha hagut en totes les èpoques.
De l’antiga Casa de la Ciutat xativina s’han conservat uns plànols (planta i alçat de la façana més recent al carrer de la Corretgeria). Només coneixem una fotografia de la façana de darrere, de caràcter secundari, abocada al carrer de Noguera i la plaça del Mercat. En la imatge es veu la major part de la torre medieval de l’edifici, construïda de rajola massissa, la qual s’aprecia al dibuix de 1563 de l’holandès Anthonie van den Wijngaerde. En la cantonada hi havia una font junt a l’escalinata (al mateix indret encara hi ha una font successora) i aquest racó desconegut de la ciutat em porta a la memòria el cantó de la Llotja de València que mira al Mercat Central.
Així com altres ciutats veïnes, com és el cas d’Alzira, van saber conservar les antigues Cases de la Ciutat com a màxim exponent de l’arquitectura històrica civil, l’Ajuntament de Xàtiva, des d’aleshores, ha vagat gratis, arquitectònicament parlant, per diversos edificis. Primer, durant un segle, a l’exconvent dels agustins, un edifici desamortitzat molt allunyat de les necessitats funcionals de l’arquitectura municipal, i sobre tot de les escenogràfiques, tan importants en la posada en escena del teatre polític. Després, el trasllat al Banc d’Espanya de l’Albereda, un bunker bancari franquista cedit pel govern central, d’arquitectura espantosa i distribució interior enforfoguida.
Sí, és cert, trobem a faltar, i molt,  l’antiga Casa de la Ciutat.

diumenge, 17 de gener del 2016

Gossos i gats en la taulelleria valenciana


Museu de ceràmica de València
De gossos i gats hi havia en totes les cases. I així s'esdevenia també en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX. No hi havia cuina valenciana de taulells que no tingués el seu gatet atent a les botifarres penjades, la carn o el peix. "Dones més faena que un gat en la matança del porc" deien abans les àvies als néts. 
I sovint també un gos acompanyava el proveïdor galant que venia del mercat i enraonava amb la cuinera. Amics dels humans, companys dels taulells... atrapats entre el fang i el vidre, immortalitzats en la ceràmica valenciana.
 
Josep Sanchis. Cuina del palau dels marquesos de Montortal a Carcaixent

dijous, 14 de gener del 2016

Hem atribuït a Joan de Joanes una pintura de l’Ajuntament d’Alcoi



La Universitat de Málaga acaba de traure al carrer el darrer número del seu Boletín de Arte (Núm 36, 2015) on en un article atribuïm una taula de la col·lecció pictòrica de l’Ajuntament d’Alcoi al pintor renaixentista Joan de Joanes.

El 12 d’abril de 2013 Josep Mª Segura, director del Museu d’Alcoi, ens mostrava a Beatriu i a mi, en el Centre Cultural de la ciutat, l’exposició “Col·lecció d’Art Ajuntament d’Alcoi” que havia comissariat. De seguida ens va cridar l’atenció una taula maltractada pel pas del temps, obra que immediatament vérem que era de Joanes.

Uns mesos després, a primeries de 2014, veiem en l’aparador d’un antiquari de València una taula de la Puríssima que sens dubte era del pintor Gaspar Requena. Al temps, el nostre amic, el professor Albert Ferrer que aleshores es trobava treballant a la universitat de Xile, i Estefania, ens comentaven que havien identificat a Santiago un llenç de Jeroni Jacint Espinosa i que hauríem d’escriure alguna cosa junts... Així és que l’article acabat de publicar recull aquestes tres obres.
Podeu llegir l'article en el meu perfil d'Academia.edu:

dijous, 31 de desembre del 2015

La resurrecció d’un fumeral




Darrer dia de l’any 2015. Xàtiva, 5 de la vesprada.

Agafe el cotxe i en arribar dalt del pont del Raval en direcció a la circumval·lació, tot just en el canvi de rasant, albire les ruïnes de la Paperera de Sant Jordi i els seus tres fumerals industrials de rajola.

De sobte me n’adone que el fumeral de ponent està en funcionament. No pot ser! Ix fum blanc per la boca de la llanterna. Com si es tractés de la campana del donjon del deshabitat Château des Carpathes de Jules Verne que tocava sola... Tindrà la fàbrica també els seus fantasmes?

Sí, aquesta vesprada, funcionava el fumeral de ponent de la Paperera de Sant Jordi, que té una alçada de 45 metres. I no era un somni ni imaginacions meues. Sort que portava la màquina de retratar.

Any nou, vida nova. Un fum de felicitats. 

dijous, 17 de desembre del 2015

"Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina"


El MARQ (Museu arqueològic d'Alacant) ha publicat recentment el catàleg de l'exposició Cocentaina, arqueología y museo, la qual forma part del cicle expositiu Museos municipales en el MARQ.
Josep Maria Segura, director del museu d'Alcoi, hi publica un article sobre els "Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina" i ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar un exemplar d'aquest catàleg. Es tracta d'un article de lectura imprescindible dins d'aquest camp del patrimoni artístic que constitueix la taulelleria valenciana devocional. 
Una bona ocasió per a després de la seua lectura passejar pels carrers de Cocentaina i, ja posats, visitar el MARQ.

dimecres, 16 de desembre del 2015

Un dibuix inèdit de Xàtiva de vers l'any 1800


Dins de les col·leccions Jacques Doucet, la Bibliothèque numèrique de l'INHA (Institut nationale d'histoire de l'art) de França, mostra aquest dibuix inèdit datat aproximadament en l'any 1800. El dibuix no es va arribar a publicar entre les il·lustracions del Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, d'A. de Laborde.
El publiquem ací a veure si algun xativí que tinga treball i possibles el demana i es difon per la ciutat.
255 f. montés sur cartes. Mine de plomb, plume, lavis, 48 x 60cm.

Voyage pittoresque et historique de l'Espagne: NUM PL C 42 (1) à NUM PLC 42 (4). NUM MS 463.