dissabte, 16 d’abril del 2016

Segells de les monges de Santa Clara de Xàtiva


Positivat dels segells de les monges de Sta. Clara:
MINORITAS*DELA*ASUMCION*DEL*ORDEN*DE*S*CLARA*DE*XATIVA

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer
Retaule procedent del convent dominic de Museros
Museu de Belles Arts de València

Sant Miquel Arcàngel, obra de Miquel Esteve pintor de Xàtiva

Miquel Esteve
St. Miquel, obra procedent del castell de Montesa
Museu de Belles Arts de València

dissabte, 9 d’abril del 2016

Miquel Esteve, pintor xativí del Renaixement

Pròximament...


MIQUEL ESTEVE. PINTOR LEONARDESCO DE XÀTIVA
 
Josep Lluís Cebrián i Molina
Lorenzo Hernández Guardiola
Beatriu Navarro i Buenaventura

EDITORIAL ULLEYE

dijous, 7 d’abril del 2016

Llibre de festes d'Alcoi 2016

Ens acaba d'arribar el llibre de festes d'Alcoi, on publiquem un article sobre taulelleria devocional del segle XIX.




dilluns, 4 d’abril del 2016

"El plafó ceràmic de Sant Jordi i el Pintor del Goleró"

Publiquem al llibre de festes de la ciutat d'Alcoi un article sobre taulelleria devocional del segle XIX:

"El plafó ceràmic de Sant Jordi i el Pintor del Goleró"


SANT JORDI, ABRIL 2016

dijous, 17 de març del 2016

Paleres i arquitectura històrica


Sagunt / Morvedre


El castell de Morvedre és possiblement la fortalesa valenciana de majors dimensions. L’estat de conservació no és l’òptim, segurament perquè té tants metres lineals de muralla que sobrepassa les possibilitats i les voluntats de la propietària, la Generalitat Valenciana. Un dels problemes “naturals” del castell de Sagunt és l’èxit assolit per la colònia de paleres que lentament s’ha ensenyorit de la muntanya. No es tracta només d’un problema estètic que fa intransitable moltes zones de la fortalesa, sinó també d'una situació esdevinguda que pot perjudicar els materials arqueològics del subsòl de l’acròpoli del Camp de Morvedre. El castell de Sagunt és, i sempre fou, el ver castell de la ciutat de València. Pel nord protegia la ciutat i pel nord la vigilava. 


Les paleres són una planta invasiva provinent del continent americà que fa fortuna en climes càlids. La trobem sovint a les faldes de les muntanyes dels nostres castells, assajant les muralles. Les figues de pala són el seu fruit i encara tenen certa clientela especialment entre els ancians. Abans solien vendre’s, pelades, a la intempèrie dels mercants. Els gusts per les fruites varien més ràpid que els d’altres aliments, i algunes cauen en desgràcia i gairebé desapareixen de taula. És el cas de les figues de pala o de les taronges sanguines. Noves fruites, llunyanes, suplanten les velles casolanes. 



Al castell de Sagunt estan solucionant la plaga de les paleres per via natural, segurament amb microorganismes o insectes que les perjudiquen. Després arranquen les soques i amunteguen les plantes d’una manera com si foren cossos vegetals indefinits amb  cames i braços, com en una antiga ossera. Això sí, sobre una estora metal·litzada, perquè la palera arrencada arrela fàcilment de bell nou ni que caiga damunt d’un marge de pedres. Deia la meua àvia, que durants molts anys va tenir una palera a la Plana de Dénia i contava que la van arrencar, que l’única manera de desfer-se’n era incinerar-la. A la fortalesa de Morvedre encara els queda molta feina, perquè si es descuiden és una planta disposta a reconquerir el camp de batalla i la victòria definitiva només és patrimoni del temps, senyor de la Història.
I a Serra vaig veure una palera que havia crescut a la teulada d’una casa. 

Serra