dimecres, 19 d’octubre del 2016

Anales de Játiva (segle XIX)

El proper divendres 25 de novembre de 2016 es presenta una de les edicions més esperades en la historiografia xativina, la publicació del manuscrit inèdit de Ferrándiz i Carbonell, els Anales o memorias de Játiva 1833-1861.
La transcripció del manuscrit ha estat a càrrec de Beatriu Navarro i l'edició anotada i l'estudi preliminar a càrrec de Germán Ramírez. Una publicació imprescindible per als interessats en la bastant desconeguda història de Xàtiva al segle XIX. I com sempre, de la mà de l'editorial Ulleye del doctor Antoni López.


dissabte, 15 d’octubre del 2016

Ombres són la vida

Esplanada de l'església de St. Jaume a Jumella, 2016

dissabte, 8 d’octubre del 2016

La ITV i les gàrgoles de Jumella

1989

2016


Entre 1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas Jaritos. El movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics. Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.


Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989

Aquells viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una caixeta de diapositives amb el rètol Jumella al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita, especialment a l’església Major de Sant Jaume.

Es tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.

L’interior de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.

Prop de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558 en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara, ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces ibèriques ressenyables. 

1989

2016

L'home i la màquina

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Fumeral de la Paperera Setabense. Xàtiva


Fumeral de la Mercedes en 2007, quan encara no s'havien enderrocat les ruïnes de la fàbrica paperera. Fou construït a meitat del segle XX.

Fumeral de la fàbrica dels xinesos


Fumeral de la fàbrica dels xinesos al carrer d'Abú Massaifa de Xàtiva, construït a meitat del segle XX.

dimarts, 13 de setembre del 2016

Fumeral núm. 2 de la Paperera de Sant Jordi. Xàtiva


Llanterna del fumeral número 2 de la paperera en un diapositiva que vaig fer en 1991, quan estava emmascarat pel fum.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Ja està en premsa el llibre dels fumerals de Xàtiva

Prova d'impremta
 

La impremta Paper Plegat de Novetlè, que és qui edita els Premis d'assaig i investigació Ciutat de Xàtiva, ja té en màquines el llibre: Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització.
Per a la coberta he escollit una diapositiva de la Paperera de Sant Jordi que vaig fer en 1991, a l'estil del final de "Lo que el viento se llevó".

A Dios pongo por testigo...