De les tres guies de Xàtiva que he publicat al llarg dels anys, aquesta fou la primera, una mica fallera. Publicada en 1993 i exhaurida, ja la teniu disponible en PDF al meu perfil d'Academia.edu:
divendres, 12 de maig del 2017
El convent franciscà de Sant Dídac i el seu rellotge de sol
La gent de la ciutat de València que té "caseta" a Nàquera transita tots els caps de setmana pel vell camí de Montcada de l'Horta. En arribar a Alfara els crida l'atenció un edifici que sembla abandonat, darrere del supermercat Consum i la gasolinera. Es tracta de l'antic convent franciscà de Sant Dídac, edifici que després de la desamortització durant més d'un segle va ser fàbrica de mistos: "la Fosforera". En el cos del campanar encara conserva les restes d'un rellotge de sol. D'aquest monument oblidat de l'Horta Nord vam publicar fa anys un parell d'articles que ara teniu disponibles en PDF al nostre perfil d'Academia.edu:
divendres, 5 de maig del 2017
El llibre de L'oratori i la torrassa del palau dels Borja...
 |
| 1990 |
El 4 de maig de 1990 es va presentar aquest llibre en l'oratori dels Borja, durant les festes patronals de la Torre de Canals (la Santa Creu). Ara fa d'això 27 anys. Anem a celebrar l'aniversari pujant l'obra a Acadèmia.edu, on podreu accedir al PDF (punxeu l'enllaç final). He escanejat per a l'ocasió el primer exemplar que vaig tenir, lliurat per l'empresa enquadernadora que aleshores es trobava al carrer del Quint de Mislata, on vaig anar a recollir-lo en companyia d'Alventosa (impremta Maral de Canals) aleshores el millor impressor de fotografies de la Costera.
L'edició del llibre per part de l'Ajuntament de Canals fou molt avançada per a l'època, ja que pràcticament encara es va enllestir en els anys 80. La coberta la va dissenyar Enric Solbes i el pròleg fou de Pilar Pedraza. Profusament il·lustrat en blanc i negre i color, conté a més resums en anglès, espanyol, francés i italià.
Les fotografies es van fer en diapositives Agfa CT100 i vaig fer servir dues càmeres rèflex (Zènit 12XP i Pràktica MTL50). Les fotografies a color del retaule del Judici Final de la Torre són del fotògraf local Enric Rodríguez.
Hi trobareu diapositives del retaule de l'església de Borbotó i moltes dels retaules de Xàtiva, obres que ja aleshores vaig posar en relació amb el retaule del Judici Final de la Torre de Canals.
En els anys posteriors a la publicació es va restaurar el retaule i la torre dels Borja. Després es restaurà l'oratori. Al Catàleg de la Llum de les Imatges de Xàtiva 2007 vaig actualitzar l'estudi del retaule i en el llibre d'actes de les V Jornades d'Art i Història 2013 vaig posar el tema al dia. Durant la restauració de l'oratori van aparèixer als murs uns retaules pintats, sobre els quals trobareu informació al llibre de Beatriu Navarro: Els Borja de Xàtiva, records i monuments (2014).
dilluns, 1 de maig del 2017
Un any del llibre del pintor MIQUEL ESTEVE
Ara fa un any l'editorial Ulleye publicava el llibre MIQUEL ESTEVE, pintor leonardesco de Xàtiva.
Lorenzo Hernández Guardiola va redactar els capítols de la primera part (pàgines 11-46). Beatriu Navarro i jo vam redactar el catàleg i la bibliografia (pàgines 63-154); i vam enllestir l'edició del llibre. La maquetació és de Beatriu Navarro.
 |
| ISBN 978-84-944301-5-2 |
divendres, 28 d’abril del 2017
2007-2017: desé aniversari de la publicació facsímil de Las tablas de las iglesias de Játiva
 |
| Editorial Ulleye |
Fa 10
anys que vam comboiar l’editorial Ulleye per a que publiqués l’edició facsímil
del llibre Las tablas de las iglesias de
Játiva, un museo de primitivos. Durant aquests anys, una obra tan
imprescindible en la Història de la pintura, ha estat fàcilment accessible als
lectors interessats en aquest camp de la Història de l’Art. Aleshores
enriquírem aquesta nova edició amb una introducció que actualitzava una mica el
tema, afegia un índex alfabètic que facilitava molt les recerques, milloràvem les fotografies de l’edició
original en blanc i negre i finalitzava amb un apèndix de fotografies a color.
Amb aquest treball, aconseguírem fer més interessant per als investigadors
aquest facsímil. El bibliòfils continuaran preferint l’edició original de
1912.
Elies
Tormo i Monsó (Albaida 1869 – Madrid 1957) està
considerat com l’autor del primer intent seriós d’aplicar el mètode científic a
la Història
de l’Art. Dirigí l’Archivo español de
Arte y Arqueología i col·laborà en el Boletín
de la Sociedad
española de excursiones. Divulgà l’Art en les Cartillas excursionistas Tormo. Publicà multitud d’articles i
monografies i fou conferenciant.
En certa
manera, Las tablas... encapçalaren
una sèrie de publicacions dedicades a la pintura medieval i renaixentista,
entre les quals mencionarem: Jacomart y
el arte hispanoflamenco cuatrocentista (1914), Yáñez de la Almedina, el más exquisito pintor del renacimiento español
(1916), El museo diocesano de València
(1923), Rodrigo de Osona y su escuela
(1933) i Miscelánia de primitivos
españoles. En la Guia de Levante
(1923) recolliria notícies breus sobre moltes de les taules que estudià.
La
publicació de Las tablas... s’edità
gràcies a Francisco de Laiglesia y Auset (†1922), de la real Academia de la
Historia de Madrid, al qual l’autor li dedicà el llibre. De Laiglesia havia
estat anteriorment diputat a les Corts espanyoles pel districte de Xàtiva.
Devem
aquesta obra singular a les inquietuds d’Elies Tormo i el seu treball, però
també, a la Companyia de Camins de Ferro del Nord: ...”las forzadas esperas del inverosímil empalme de trenes del Norte”
(p. 66) i ...”el empalme de Játiva, en viaje de vuelta á Madrid, ha sido
dulcemente concebido por los admirables directores de la empresa del Norte. Hay
que estar en la estación, para tomar el correo, los que bajamos por la vía de
Alcoy, la friolera de 4 horas y treinta y dos minutos” (p. 13)...
En
aquestes quatre hores llargues Elies Tormo tingué temps de sentir missa i
recórrer les esglésies xativines admirant les velles pintures testimoni d’un
passat més esplendorós. Producte d’aquests temps perduts guanyats per a la Història de l’Art són una
sèrie d’articles que publicà al diari Las
Provincias entre 1907 i 1912. Las
tablas... recull
els textos de la premsa i afegí notes, croquis i fotografies. Les fotografies
són d’Enric Cardona, amb les plaques exposades 10 ó 12 hores perquè s’hagueren
de fer a l’interior de les esglésies, amb molt poca llum. En aquella època
l’electricitat encara no havia arribat a l’interior de molts dels temples
xativins. Es tractava per tant d’un llibre ben editat i il·lustrat. A Xàtiva no
tingué la difusió que després tindran els llibres de Carles Sarthou (els Datos para la historia... publicats per
l’Ajuntament) i eren pocs els exemplars originals a mans de particulars.
El llibre
de Tormo té la vàlua de traure a la llum la pintura xativina dels segles XV i
XVI, fins aleshores pràcticament desconeguda. El treball minuciós i pacient de
l’autor, amb l’acompanyament gràfic, va difondre l’art medieval xativí i té una
vàlua tal que cent anys després ningú no ha escrit una altra monografia sobre
el tema. Si hem de definir el llibre en poques paraules, podrien ser tres:
estima, treball i modernitat. Algunes de les pintures que s’hi recullen foren
destruïdes en la Guerra
d’Espanya però la major part encara podem admirar-les. Gràcies a Elies Tormo
coneixem fins i tot les mides i detalls del que ja no tenim. La ciutat era per
a l’autor un Museu de primitius, on cada església, cada ermita, conformava una
sala en la qual es podia gaudir de l’art pictòric medieval i modern.
diumenge, 23 d’abril del 2017
La Paperera Setabense. Xàtiva
 |
| 22-4-2007 |
La desapareguda Paperera Setabense vista des de l'ermita del Puig. El fumeral s'ha conservat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)