dissabte, 2 de setembre del 2017

El mercat modernista de Colom a València


El Mercat de Colom de València, obra de l'arquitecte Francesc Mora, és l'edifici modernista més gran i important de la ciutat. Recordem que l'estació del Nord del ferrocarril és estil sezession i això és una altra història. No debades es tracta d’un dels monuments més visitats, sempre amb presència de turistes.

La decoració ceràmica, amb abundància de trencadís, conté elements al·lusius a la riquesa agrícola de la terra valenciana. Hi trobem també representats els productes que es venien al mercat: els del camp i els de la mar. L’arquivolta de la porta principal és plena de carrancs.

La comarca de l’Horta, ja des de darreries del segle XIX, comptà amb diversos mercats municipals, molt més modestos que aquest, els quals també feren servir la nova arquitectura del ferro per a construir edificis que milloraven la venda diària al detall. Això permeté que els venedors i el públic deixaren de patir les inclemències de l’oratge i els productes a la venda tingueren millor conservació. Han subsistit, per exemple, el mercats de ferro de Tavernes Blanques, el de Burjassot i el de Montcada. La Ribera Alta és una altra comarca amb mercats municipals d’arquitectura ressenyable, com per exemple el de Carlet i el de Castelló. Fins i tot després de la Guerra d’Espanya, durant el franquisme, es construïren alguns mercats d’arquitectura interessant, com el de Xàbia a la Marina Alta.

No totes les ciutats però, tingueren la sort de comptar amb ajuntaments dignes, que estigueren a l’alçada de construir un mercat municipal monumental. I pitjor encara incapaços també d’aixecar més tardanament ni que fos un mercat municipal funcional a l’estil dels que gaudeixen Canals (la Costera) o Quart de Poblet (l’Horta Sud).





.

divendres, 11 d’agost del 2017

Tres taules d'un mateix retaule


El Museu de Belles Arts de Xàtiva conserva tres taules de la segona meitat del segle XVI i d'autor desconegut que sens dubte són de la mateixa mà i van pertànyer a un mateix retaule desballestat. Tanmateix, en el museu, la taula principal de la Puríssima es troba en una sala i les dues de sant Josep i sant Antoni Abat (que formarien part de la polsera) s'exposen en un altra, sense posar-les en relació.
Al llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història ja posàrem en relació d'autoria la taula de la Puríssima amb el retaule d'Ànimes de 1572 que conserva el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Museu de BBAA de Castelló, 1572



  Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI



dimarts, 8 d’agost del 2017

Un retaule valencià de Mateu Llopis, pintor cordovès del segle XVI naturalitzat a Mallorca

Mateu Llopis. Retaule dels Sants Joans. Seu de Xàtiva

Mateo López fou un pintor cordovès que molt jove es traslladaria a València, segons que se suposa, a acabar de formar-se en l'obrador de Vicent Macip i Joan de Joanes. A partir de l'any 1546 el trobem domiciliat a Mallorca on va establir un obrador. Morí en 1591. En la documentació balear el trobem com Mateu Llopis i en ocasions con Mateu Lopes. Tingué un fill mallorquí, també pintor i d'idèntic nom (Mateu Llopis) que va col·laborar en el taller patern; però el pare va sobreviure al fill. 


Mateu Llopis. Detall de Sant Joan Baptista, de clara influència joanesca

Mateu Llopis és pràcticament un desconegut en la historiografia pictòrica valenciana. En aquesta publicació recent, Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI, li hem atribuït el retaule dels Sants Joans de la Seu de Xàtiva, la primera obra valenciana  i per tant prebaleàrica coneguda del pintor. Es tracta d'un retaule que hem datat entre 1540 i 1544, influenciat per Vicent Macip i el seu fill Joanes, i on ja trobem el trets estilístics fonamentals que caracteritzaran la producció balear immediatament posterior del pintor.


Mateu Llopis. Detall de la Gitadeta en la taula de la Dormició de Maria

Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI

dimarts, 25 de juliol del 2017

Chimeneas singulares valencianas

Onda

Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.

València
ISBN 978-84-944837-8-3

divendres, 21 de juliol del 2017

Les gàrgoles d'Aiòder



Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció. 

Torre dels dominics. Any 1808

Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.

A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.

Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:

- D’on ets?

- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació. 


diumenge, 16 de juliol del 2017

La fira de Xàtiva


Ja disponible en Academia.edu una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La fira de Xàtiva. Del 15 al 20 d'agost.

La feria de Xátiva


Ja disponible en Academia.edu, en castellà, una publicació de l'any 2001 sobre aquesta fira anual que es celebra en ple estiu: La feria de Xátiva. Del 15 al 20 de agosto.