Josep
Lluís Cebrián i Molina
Beatriu Navarro i Buenaventura
cARTipàs
núm. 12 (març de 2018)
 |
| Fig. 2. Obra de Vicent Camarlenc. Segle XIX |
El 15 d’abril de 1902,
Josep Bodría pronuncià una conferència en Lo Rat Penat sobre les festes de
carrer. En la dissertació, publicada posteriorment, en 1906, desglossà per
ordre alfabètic els carrers on se celebraven, amb esment dels altars i plafons
de taulells que hi anava trobant. La majoria han desaparegut de la via pública per
a sempre. En uns casos han estat enderrocats per causa de la reforma dels
carrers, de la substitució d’edificis, en summa, pel creixement urbanístic. En
altres casos han estat víctima dels espoliadors, lladres o especuladors. És el
cas del plafó de la Mare de Déu dels Desemparats del carrer En Gros de València
pintat per Vicent Camarlenc en el primer terç del segle XIX.
Bodría el descrivia així
(1906: 42-43):
A mitant carrer, y ficat en una raconada á la
testera del açucach, hiá un semiretaulet de la Verge dels Desemparats, ben
pintada sobre rajoletes de Manises,ab la llanterneta penjant, la seua cuberta
de tres taules de fusta y la repisa de lo mateix, com manifesta lo grabat.
Es l’únich que poguí topetar per eixos carrers; i
si bé no es ú dels mes tipichs, el posem assí per a memòria en lo temps
esdevenidor, y pera molts que tal vegada ignoren, que’n semajant punt existixca
tal cosa.
A la fotografia que
publicà en el llibret es veu l’aspecte que tenia el conjunt en 1906. A més del
plafó, hi ha un gran anagrama de Maria a sota, sembla que pintat sobre el mur,
amb teuladeta pròpia. Baix del tot, una finestra (fig. 1).
Aquest plafó sobrevisqué
durant tot el segle XX i encara tinguérem la sort de veure’l i fotografiar-lo
en abril del 2011. Està format per 12 taulells (20 x 20 cm), amb un
especejament de 4 x 3. La Mare de Déu amb el Xiquet sobre núvols centra la
composició. Als angles superiors uns querubins flanquegen la imatge. Al peus de
la figura central un àngel sosté el rètol on es llegeix mater
desertorum. Té un marc senzill a base de llistells. La fornícula on està
obrat està voltada per taulells de mostra classicistes. Taulells que també
s’han col·locat en la part inferior del plafó per tal de facilitar la visió des
de baix. Feia ja anys que havia perdut la teulada protectora i la lleixa que
ens descriví Bodría. A sota, el mur deixava encara veure els forats de les
bigues de fusta que la sostenien. L’anagrama s’havia esborrat de la façana. El
plafó es trobava situat en un entorn totalment degradat des de feia temps (fig.
2 i 3).
 |
| Fig. 3. El plafó in situ al carrer d'En Gros de València |
|
En agost del 2011
publicàrem un article sobre el pintor ceràmic Vicent Camarlenc on li atribuírem
diversos plafons, entre els quals s’hi trobava aquest de la Mare de Déu del
carrer En Gros de València. Fou gràcies a un panell de Xelva dedicat a sant
Tomàs i sant Bonaventura que està signat pel pintor que poguérem adscriure-li’n
d’altres. A l’esquerra, davall els peus de sant Tomàs, llegíem en el rètol: A
expensas de los [...].
El plafó tenia nombroses
trencadures, sobretot a la part inferior i algun taulell estava capgirat.
Aquest deteriorament indicava que provenien d’un altre lloc, d’on foren
arrencats; potser de la via pública o del convent, ja que les advocacions són d’origen
franciscà. El rètol fragmentari continuava més a la dreta: [Fabricado?
Pintado?] en España año 1828 Vte Camarlenc ft. / fabrica Calle de la
Corona.
El pintor de taulells
Vicent Camarlenc degué treballar abans a la fàbrica de Josep Fos, al voltant de
l’any 1806. Estava domiciliat l’any 1818 al carrer dels Fornals número 18 de
València. El 1823 era alumne de la Sala de flors i ornats de l’Acadèmia de Sant
Carles. L’any 1828, data del plafó de Xelva, treballava a la fàbrica del carrer
de la Corona de València.
Són també de la mà del
pintor, per exemple, la Mare de Déu de la Font del carrer
Enginyer Rosselló núm. 10
de Vilallonga (4 x 4 taulells), obra que originalment era de 5 x 4 però manquen
els 4 inferiors; un sant Antoni de Pàdua en col·lecció privada de Dénia (3 x 3
taulells, els de la dreta partits); i la Puríssima de l’antiga Casa de la Vila
de Xelva datada el 1830 (9 x 5 taulells) segons llegim a la inscripció
inferior: Se hizo en el año 1830.
Amb la mateixa advocació que
el plafó del carrer En Gros, Vicent Camarlenc també pintà el Miracle de la Mare
de Déu dels Desemparats al carrer de les Eres d’Ibi (3 x 3, els laterals de
l’esquerra partits), el qual conté la inscripció: Cae Gregoria Pina, en el
agua del abrevador: y reclaman / dose á la Virgen, se presenta Jose
Cortés y la saco (fig. 4). I
també la Mare de Déu dels Desemparats protegint els defensors de la Porta de
Quart en 1808, plafó conservat al Museu Nacional de Ceràmica González Martí
(núm. inv. 1/10360). (Sobre el pintor vegeu Cebrián, Navarro, 2011; Cebrián,
Navarro, Segura, 2014: 225-226).
Al Pla general d’ordenació
urbana (PGOU) de València, dins del Catàleg de béns i espais protegits, es
recull el plafó “Retaule ceràmic de la Verge dels Desemparats” del carrer En
Gros, 13, situat al barri de la Xerea, en la Ciutat Vella, amb la categoria de
Bé de Rellevància Local (BRL). A més, es feia l’observació, seguint l’Inventari
de Béns de la Direcció General de Patrimoni Artístic (fitxa 17280, elaborada en
1995), que per causa de l’abandonament de la casa i la degradació de la zona el
perill de destrucció era elevadíssim.
La premsa local valenciana
publicà diverses notícies relacionades amb aquesta circumstància. El 6 de març
del 2008, al periòdic Levante-EMV s’advertia de la situació ruïnosa en
què es trobava l’edifici on era obrat el plafó. S’indicava que en qualsevol
moment la casa podia desplomar-se i l’obra d’art amb ella. Fins i tot es dóna
notícia de la moció presentada en la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de
València sol·licitant la retirada del plafó per tal de preservar-lo. Però tot
continuà igual. Finalment, en Las
Provincias, el 7 de juny del 2011, ens informaven que havien furtat el
plafó.
Lamentablement no és un
cas aïllat. Una peça que a principis del segle XX es considerava digna
d’estudi, amb el temps ha acabat pràcticament abandonada facilitant la tasca
als lladres, facilitant la depredació. Com en la majoria de casos, s’ha perdut
la pista del plafó.
 |
| Fig. 6. Restes de la Puríssima de Xàtiva |
Sempre hi ha excepcions,
però, que ens alegren, ja que és possible localitzar algunes obres artístiques espoliades
en els indrets més inesperats. És el cas del plafó de la Puríssima que hi hagué
al carrer Abat Pla núm. 7 de Xàtiva. L’obra fou pintada per Joan Bru i Planxa
vers 1800. El furtaren a darreries dels anys vuitanta del segle XX. Els lladres
s’emportaren primer la figura de la Puríssima i potser sorpresos per algú,
pegaren a fugir, però s’endugueren els taulells trencats d’aquesta figura
central (fig. 5 i 6). Deixaren passar uns mesos i després furtaren la resta,
excepte la línia de taulells superiors, la qual, potser, presentava excessives
dificultats i fou abandonada després de destruir-la parcialment.
Passats els anys, ens
adonàrem que la Puríssima de Xàtiva estava exposada plàcidament al Museu del
Taulell d’Onda, sense la filera superior la qual, clar, encara romania in situ. D’aquest fet advertírem en la premsa
local (L’Informador de la Costera) i al nostre
llibre Pintura ceràmica a Xàtiva. Finalment,
la peça fou recuperada i ara es pot admirar al Museu de Belles Arts de la
ciutat.
Per saber-ne més:
Bodría
i Roig, J. (1906): Festes de carrer. València, Imp. Pau,
Torrijos i Comp. (Ed. facs. París-València, 1995).
Cebrián
i Molina, J. Ll.: “La Puríssima del carrer
Abat Pla”, L’Informador de la Costera, núm. 342,
12-04-2008, pàg. 4. En línia: https://www.academia.edu/6140750
Cebrián
i Molina, J. Ll.; Navarro i Buenaventura,
B. (2009): Pintura ceràmica a Xàtiva:
plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII
i XIX. Premi d’Assaig Carles Sarthou de Xàtiva 2008, Xàtiva, Ajuntament (pàg.
65-67 esp.).
Cebrián
Molina, J. Ll., Navarro i Buenaventura, B. (2011): “Dos pintors ceràmics del segle XIX: Pasqual
Rosselló i Vicent Camarlenc”. Llibre
alternatiu. Fira de Xàtiva 2011. Xàtiva, Ulleye, pàg. 119-123 i 169-173. En
línia: https://www.academia.edu/4094080
Cebrián
i Molina, J. Ll.; Navarro i
Buenaventura, B.; Segura Martí, J. M.
(2014): “La pintura ceràmica devocional
vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre,
64, pàg. 218-233 (225-226). En línia: https://www.academia.edu/15678851
